Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, acompanyat per l’adjunt general, Jaume Saura, i l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, M. Jesús Larios, compareixen aquest dilluns, 27 de juliol, a la Comissió del Síndic de Greuges per videoconferència per al debat dels informes Salut i drets en la crisi de la COVID-19 i La fiscalitat municipal a Catalunya.
Salut i drets en la crisi de la COVID-19
El passat mes de juny, el Síndic va presentar l’informe Salut i drets en la crisi de la COVID-19. Aquest informe té per objecte oferir una visió global de la crisi de la COVID-19, des de la perspectiva dels drets, i detalla les conclusions i les recomanacions sectorials específiques de cada àmbit de l’activitat administrativa i social afectada per la pandèmia. La situació derivada de la crisi sanitària ocasionada per la pandèmia ha suposat una sotragada extraordinària per a tot el sistema sanitari i ha tingut unes conseqüències econòmiques i socials immenses. En aquest context, la institució ha obert més de 40 actuacions d’ofici i ha canalitzat més d’un miler de queixes i consultes.
Concretament, dins l’informe es tracta l’afectació de la pandèmia mundial en l’àmbit de la salut, el nucli dur de la pandèmia, en què, tot i l’esforç dels professionals, cal disposar de més recursos humans i materials, amb un augment del pressupost. També calen canvis en el si dels serveis residencials, on és necessari la revisió del model actual i la seva capacitat d’afrontar la pandèmia amb les mesures de precaució i prevenció necessàries. En matèria d’infants i educació, cal continuar actuant en àmbits com ara la salut ̶ inclosa la mental ̶ i el benestar social i econòmic, i vetllar per l’equitat en l’accés a l’educació i fomentar la igualtat d’oportunitats.
En l’àmbit del territori, medi ambient i lluita contra el canvi climàtic, és necessari reforçar i aprofundir en mesures per pal·liar els efectes de la crisi climàtica vigent. D’altra banda, dins l’àrea d’economia al servei de les persones, és urgent un pla de xoc amb implicació i coordinació de totes les administracions i que doni suport a les entitats del tercer sector. Finalment, en el marc dels drets, llibertats i autogovern, cal un gran pacte, tant a escala espanyola com catalana, per part de totes les forces polítiques democràtiques i que obri al màxim la participació social.
La fiscalitat municipal a Catalunya
El 4 d’octubre de 2019, el Síndic de Greuges de Catalunya va publicar l’informe monogràfic La fiscalitat municipal a Catalunya. Aquest informe se circumscriu al sistema fiscal local, des del vessant de l’ingrés, i té com a objectiu analitzar la diversa problemàtica entorn de la tributació local, posada de manifest per mitjà de les queixes presentades a la institució per les persones contribuents, amb la finalitat de protegir i defensar els seus drets i contribuir a la consecució d’una fiscalitat més justa. En línies generals, el Síndic demana a les administracions que a l’hora d’imposar i exigir tributs tinguin en consideració la càrrega tributària que suporten les persones en el conjunt de tot el sistema fiscal, a fi de reduir-ne la pressió fiscal. Del total de les 2.656 queixes presentades al Síndic en matèria de tributs entre els anys 2011 i 2018, 1.530 es corresponen a impostos; 950 a taxes, i 176, a contribucions especials.
L’informe conclou que cal revisar, millorar o reformar el sistema de finançament de les hisendes locals. Cal dotar les corporacions locals de més capacitat per generar ingressos i d’una potestat tributària coherent amb els principis d’autonomia i suficiència financera, i cal establir més eines de política fiscal per poder prendre decisions fiscals en l’àmbit municipal. En aquest sentit, cal que l’Estat modifiqui la normativa sobre la plusvàlua, la qual ha d’incorporar el pronunciament de la sentència, i adapti l’impost de manera que es restableixi la seguretat jurídica. També és necessari fer modificacions en els criteris de la configuració de l’IBI.
A més, calen mesures de protecció a les persones, àmbit en el qual la institució reclama que tothom tingui garantit l’accés als béns i serveis públics de caràcter bàsic, i també establir mesures per facilitar una segona oportunitat als deutors tributaris i garantir una vida digna. Així mateix, calen impostos sobre tracció mecànica des de la perspectiva ambiental, així com fomentar l’acompanyament de les administracions a la ciutadania amb l’aprovació de codis de bones pràctiques administratives que regeixin l’actuació de l’Administració, tant en l’ordenació i aplicació dels tributs com en les relacions amb les persones contribuents.