Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla

Notícies

Comunicat relatiu a la sentència del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació del president de la Generalitat

28/09/2020

En data d’avui s’ha conegut la sentència de la Sala Segona del Tribunal Suprem en el recurs de cassació interposat pel Molt Honorable Senyor Joaquim Torra i Pla, president de la Generalitat de Catalunya, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de 19 de desembre de 2019. En aquest pronunciament, el Tribunal Suprem confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i inhabilita per a “càrrecs públics electius” el president de la Generalitat de Catalunya.

Davant d’aquesta situació, el Síndic de Greuges de Catalunya manifesta el següent:

1. L’exhibició de pancartes i símbols de naturalesa política en edificis públics, quan està emparada per una decisió democràtica i té com a pretensió una reivindicació puntual vinculada a la defensa de drets, s’ha de considerar emparada pel dret a la llibertat d’expressió. En aquest sentit es va pronunciar el Síndic de Greuges en la seva resolució de 17 de setembre de 2018.

2. No obstant l’anterior, en període electoral resulta necessari extremar la neutralitat d’aquest tipus d’edificis institucionals i, per aquest motiu, el Síndic va recomanar al president de la Generalitat en resolució de 15 de març de 2019 que retirés la pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics, en compliment de la decisió adoptada per la Junta Electoral Central.

3. La inhabilitació d’un president escollit democràticament per haver demorat tres dies l’execució del mandat de la JEC resulta, però, completament desproporcionada i, per tant, és contrària als principis elementals de dret penal. El manteniment de la pancarta tenia un caràcter reivindicatiu, polític, que hauria de ser irrellevant penalment, com passa en la major part d’ordenaments jurídics del nostre entorn. Cal no oblidar que el president de la Generalitat ja va ser sancionat administrativament per aquests fets.

4. Prova d’aquesta desproporció és que aquesta inhabilitació suposa una vulneració directa del dret al sufragi passiu del president Torra, que era diputat al Parlament fins a la seva inhabilitació pel TSJC. La restricció d’un dret tan fonamental com ara el de ser escollit en eleccions competitives només es pot entendre en casos dels delictes de la major gravetat.

Indirectament, la decisió també vulnera el dret de sufragi actiu de tota la ciutadania de Catalunya que va participar en les eleccions al Parlament de Catalunya de 17 de desembre de 2017.

Per les raons anteriors, el Síndic de Greuges de Catalunya considera que aquesta sentència vulnera drets fonamentals del president de la Generalitat i menyscaba la democràcia al nostre país.

Aquest comunicat es trasllada a instàncies europees de defensa dels drets humans perquè en siguin coneixedores i per a qualsevol eventual actuació.

Tornar