Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
El Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, de març de 2019, promogut pel Departament d’Educació i el Síndic de Greuges amb el suport de la majoria d’administracions locals de municipis de més de 10.000 habitants i d’agents de la comunitat educativa, tenia per objectiu situar la segregació escolar en el centre de l'agenda de la política educativa, ja que és un dels principals problemes que té el nostre sistema educatiu, i promoure consensos al voltant de les mesures que cal emprendre, amb el propòsit de facilitar-ne la implementació.
Ja des de l'any 2008, quan el Síndic de Greuges va presentar el primer informe extraordinari sobre la segregació escolar a Catalunya, aquesta institució va constatar que la manca de consensos en aquesta matèria havia bloquejat el desplegament de polítiques actives per combatre aquest fenomen. El cas més evident és que els instruments previstos en la Llei d'educació de Catalunya, aprovada l'any 2009, com ara la proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives per centre o l'allargament de la vigència de la reserva de plaça fins a l'inici de curs, encara no s'han aplicat.
El Pacte contra la segregació escolar preveu 9 àmbits d’actuació, 30 actuacions i 189 mesures que han de ser implementades per les diferents entitats signatàries en el període 2019-2023. Una de les mesures més importants previstes és l'aprovació d'un nou decret d'admissió d'alumnat que reculli nous instruments per combatre la segregació escolar.
Principals novetats del nou decret
El nou decret aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya incorpora les principals recomanacions fetes en el marc dels treballs del Pacte contra la segregació escolar, i més concretament en el document “Propostes per a un nou decret i per a nous protocols d’actuació”, presentat el proppassat 4 de novembre de 2019.
El Síndic valora molt positivament el contingut del nou decret d'alumnat perquè aporta instruments suficients, si s'apliquen de manera adequada, per fer un salt qualitatiu en la reducció dels nivells de segregació escolar del sistema els propers anys.
Els nous instruments són:
Millora dels nivells de detecció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques
Més garanties d'escolarització equilibrada d'alumnat amb necessitats educatives específiques
Mesures per promoure l’escolarització d’alumnat socialment afavorit en centres d’alta complexitat
Evitació de la sobreoferta en la programació de l'oferta
Zones educatives heterogènies com a unitats de gestió del procés d’admissió d’alumnat
Gestió de la matrícula fora de termini
Garanties de gratuïtat
Avaluació
Evolució de la segregació escolar a Catalunya els darrers 10 anys
Al llarg de la darrera dècada, els nivells de segregació escolar han tendit a disminuir, especialment des del curs 2018/2019, tot i que de manera poc significativa.
Per mesurar el nivell d’equitat en la distribució de l’alumnat estranger entre centres, s’ha adoptat l’índex de dissimilitud, que mesura la proporció d'alumnat que (hipotèticament) hauria de canviar d’escola per aconseguir una distribució perfectament igualitària (oscil·la entre 0 i 1, i la situació de perfecta igualtat és 0 i la de màxima desigualtat, 1). Un índex de dissimilitud del 0,5, per exemple, ens indica que, per aconseguir una distribució perfectament equitativa, el 50% d'alumnat hauria d'estar escolaritzat en altres centres.
L’anàlisi de l'evolució dels índexs de dissimilitud conclou que, d'ençà del curs 2011/2012, tant a primària com a secundària, no s'han produït avenços gaire significatius en la lluita contra la segregació escolar de l'alumnat estranger: mentre que el curs 2011/2012, per garantir una escolarització plenament equilibrada de l’alumnat estranger a primària, hauria calgut (hipotèticament) canviar de centre el 47% de l'alumnat, el curs 2019/2020 aquesta proporció se situa en el 41%. En la darrera dècada, els nivells de segregació de l'alumnat estranger s'han reduït un 13% a primària i un 10% a secundària, especialment gràcies als bons resultats evolutius del darrer curs escolar.
Amb aquest ritme de reducció, caldria destinar pràcticament dues dècades per assolir uns nivells baixos de segregació escolar a primària (per sota el 0,3).
La segregació escolar a primària és més elevada que a secundària, en part, perquè hi ha una detecció més alta de l'alumnat amb necessitats educatives específiques i, consegüentment també, una aplicació més alta de mesures d'escolarització equilibrada d'aquest alumnat. El curs 2019/2020 el 15% de l'alumnat a primària tenia necessitats educatives específiques, mentre que aquesta proporció és del 20% a secundària. A l'inici de l'etapa, les diferències encara són més significatives: 8,5% a P3 i 18,9% a secundària.
Precisament, la millora experimentada el darrer curs escolar pels nivells de segregació escolar s'explica en part per l'increment dels nivells de detecció d'alumnat amb necessitats educatives específiques.
Vídeo: Comissió de seguiment del Pacte contra la segregació escolar 16 de febrer de 2021