Notícies
Eth Proòm alèrte dera grèu crisi de drets agranida pendent eth 2020
Informe annau 2020
Der an dera COVID-19 eth Proòm ne destaque era accessibilitat ara salut, era inegalitat ena educacion, era vulnerabilitat dera gent grana en residéncies, era temeritat sus era natura e eth clima, era emergéncia der abitatge coma element vitau, er empaubriment deth trebalh e era emprenedoria, e era erosion creishenta de drets e libertats
Pendent eth 2020 a recebut un totau d’11.317 queishes procedentes de 22.476 persones e s’an iniciat 303 actuacions d’ofici
Es actuacions en politiques sociaus an representat eth 40% des intervencions
Cau un enfortiment pressupostari der encastre dera salut, dera educacion e deth benéster que mos equipare en percentatge ath PIB des païsi deth nòrd d’Euròpa
Eth sindic de grèuges (pròom dera val), Rafael Ribó, acompanhat pes dus adjunti, Jaume Saura e M. Jesús Larios, a liurat aué tath president deth Parlament, Roger Torrent, er informe annau dera institucion corresponent ar an 2020.
Eth 2020 a estat er an en qué s’an presentat mès queishes de tota era istòria dera institucion e, per prumèr viatge, s’an superat es 11.000. Se n’an tramitat mès de 17.000 e tanben s’an daurit 303 actuacions d’ofici.
PROTECCION DES DRETS SOCIAUS
Enguan, es accions iniciades ath torn des politiques sociaus representen apròp de 40% deth volum d’intervencion deth Sindic, chifres comparables as pejors ans dera crisi economica dera decennia passada.
En encastre dera praubesa e era emergéncia sociau, eth Proòm creèc era Taula d’Emergéncia Sociau entà trabalhar de forma transversau es rèptes que somet era crisi a cuert, mejan e long termini, damb ueit entitats deth tresau sector.
Non i a dobtes qu'eth dret ara salut a estat un des mès afectadi enguan. Dempús d’un bon inici, eth Proòm reclamèc que calie garantir es recorsi umans e materiaus de besonh entà afrontar ua naua crisi coma era dera COVID-19.
Era crisi dera COVID-19 tanben a servit a méter en evidéncia que cau revisar er actuau modèl residenciau e era sua capacitat d’afrontar era pandèmia damb es mesures de precaucion e prevencion indispensables.
Era pandèmia tanben a agut un gran impacte en dret ara educacion des mainatges. En aguest sens, eth Proòm a destacat q’era de besonh era presencialitat en cors 2020/2021, maugrat es rèptes que pogue implicar.
En encastre deth trabalh, cau destacar er impacte dera crisi enes persones acuelhudes ath regim d’autonòms. Eth Proòm a denonciat era manca de supòrt en forme d’ajudes agiles e sufisentes.
En çò que tanh ar abitatge, eth Proòm a manifestat que cau abordar reformes estructuraus que garantisquen eth dret ar abitatge a mejan e long termini.
TERRITÒRI E CONSUM
Cau refortilhar es politiques de proteccion deth miei ambient e aplicar damb rigor eth principi d’alternatiua zèro enes projeccions urbanistiques presentes e futures, coma via entà garantir un país respectuós damb er entorn.
Pendent era pandèmia tanben s’an agravat es dificultats damb que ja se trobauen fòrça persones ara ora d'accedir ath bon sociau electric mejançant un procediment que s'auie constatat coma complèxe.
TRANSPARÉNCIA E BON GOVÈRN
Es administracions an introdusit la cite prealabla ena prestacion des servicis d'atencion ath public presenciau. Se tracte d’un estrument util entà evitar risqui laboraus, mès a opinion deth Proòm açò non pòt implicar era desatencion des ciutadans sense resguard de cita prealabla que compareishen entà enregistrar documents o entà gerir tramits que non se pòden posposar.
D’auta banda, eth Proòm li a calgut arrebrembar que la manque d’empadronament de persones, sigatz quin sigue eth sòn títol d’aucupacion, non solaments alebe era legislacion en vigor, mès qu'empedís er accès efectiu a servicis e drets sociaus basics.
LIBERTAT E QUALITAT DEMOCRATICA
Eth mes de noveme de 2020 eth Proòm comencèc a analisar era disputa electorau prevista entath 14 de hereuèr de 2021 dempús dera perspectiva de conciliar eth dret ara salut e eth dret de participacion de toti.
En marc des successius estats d’alarma s’an restringit drets e libertats fonamentaus. Cau èster fòrça curós damb aguestes limitacions de drets, e cau ponderar damb rigor es drets en jòc damb eth besonh des mesures de restriccion.
Era situacion de confinament tanben a multiplicat es situacions d’abusi racistes e era violéncia contra es hemnes e es collectius vulnerabilitzats. Per aguest motiu, ei ua bona notícia era aprobacion dera Lei d'igualtat de tracte e non-discriminacion.
Fin finau, deuant es queishes e es eveniments actuaus, eth Proòm reïtère eth plen exercici democratic des libertats d’expression e manifestacion e era amnistia.
