Notícies

El Síndic considera que cal un esforç més gran dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar

Avui, 16 de març de 2021, el Síndic de Greuges de Catalunya ha tramès al Parlament de Catalunya i als ajuntaments l’informe El paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar, que recull propostes relacionades amb els sistemes d’informació municipal, els pactes locals i la planificació educativa. Durant l’any 2021, el Síndic farà seguiment del desplegament d’aquestes propostes.

L’informe analitza el paper clau que tenen els ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar, d’acord amb les seves competències en matèria d’educació, especialment a cinc nivells bàsics d’intervenció:

a) La detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques. Els ajuntaments disposen, entre d’altres, de la informació sobre la situació social de les famílies usuàries dels serveis socials, sobre les necessitats educatives de l’alumnat escolaritzat a les llars d’infants municipals o també sobre les dades contingudes en el padró d’habitants (origen, temps de residència al municipi, etc.). Sense una bona detecció prèvia, preferentment abans de l’inici de P3, no és possible promoure polítiques efectives d’escolarització equilibrada d’alumnat.

b) La lluita contra els desequilibris en la planificació i gestió del procés d’admissió d’alumnat. Les administracions locals participen en la programació de l'oferta i també en la gestió del procés d'admissió d'alumnat a través de les taules locals de planificació, les comissions de garanties d’admissió i les oficines municipals d'escolarització. Aquests òrgans són fonamentals a l’hora de determinar la configuració de la zonificació escolar o les adscripcions entre centres públics, entre d’altres.

c) La creació d’equivalències entre els projectes educatius de centre. Les administracions locals incideixen en les condicions d’escolarització de l’alumnat i en la configuració dels projectes educatius dels centres a través de programes de suport als centres en diferents àmbits: projectes pedagògics, personal de suport, programes d’acompanyament a l’escolaritat, dinamització de les activitats extraescolars, etc.

d) La vinculació dels centres amb l’entorn i amb la resta de centres, a través de la promoció dels plans educatius d’entorn, de les aliances magnet, dels projectes o plans educatius locals o d’altres. Els ajuntaments promouen projectes educatius municipals que abasten i enforteixen els projectes educatius de centre. La relació amb el territori és bàsica a l’hora de promoure projectes educatius de centre permeables amb la realitat social que els envolta. El territori, a més, pot ajudar a consolidar i enfortir els projectes educatius dels centres, si aquests aprofiten i s’obren a les oportunitats educatives que ofereix (coneixement de l’entorn, oferta educativa més enllà de l’escola, etc.).

e) La construcció de discursos en l’àmbit educatiu i la implicació i apoderament dels actors en la governança local del fenomen. Les administracions locals tenen una forta capacitat de lideratge en les dinàmiques educatives locals i tenen la capacitat de coordinar els actors en l’abordatge d’objectius compartits; també tenen la capacitat de fer visible el problema de la segregació escolar, de fer pressió, si escau, perquè es dissenyin i s’implementin mesures, de generar complicitats i empoderar centres i famílies perquè s’impliquin en la lluita contra la segregació escolar.

Pel que fa a la intervenció de les administracions locals, el Pacte contra la segregació preveu tres àmbits claus en què els ajuntaments han d’assumir un lideratge especial.

1. El desplegament del nou decret d'admissió d’alumnat: considerada una de les mesures més importants previstes en el Pacte, que es va fer realitat amb l’aprovació del Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya. Aquest decret estableix un escenari en què els ajuntaments participen de manera activa i efectiva en la planificació educativa, d’acord amb el desenvolupament del principi de corresponsabilitat. Aquest principi es tradueix en la configuració d’una arquitectura institucional en el territori per a la planificació educativa i per a la gestió del procés d’admissió d’alumnat que compta amb la participació més intensa de les administracions locals.

La nova normativa, com a mínim per a tots els municipis de més de 10.000 habitants, estableix la creació de les taules locals de planificació educativa, integrades pel Departament d’Educació i els ajuntaments, amb àmplies funcions en aspectes com ara la programació anual de l'oferta educativa, l'ampliació, reducció, creació, supressió o fusió de centres de titularitat pública, la delimitació de les zones educatives i de les adscripcions entre centres o l'adopció de les mesures específiques establertes en el Decret per a la reducció de la segregació escolar en el municipi.

Convé recordar que el nou decret estableix la millora dels nivells de detecció de l'alumnat amb necessitats educatives específiques, l’establiment de zones educatives heterogènies com a unitats de planificació i gestió del procés d’admissió d’alumnat, i la millora dels instruments per garantir una escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques entre centres.

2. L’adequació dels sistemes d’informació municipal per combatre la segregació escolar. La gran majoria dels ajuntaments elaboren diferents instruments de publicitat activa per informar les famílies sobre l’oferta educativa i el procés d’admissió de l’alumnat: guies de centres, tríptics informatius, pàgines web, cartes informatives adreçades directament a les famílies, etc. Diversos municipis, a més, organitzen actuacions (in)formatives obertes a les famílies del municipi perquè puguin conèixer els projectes educatius dels centres i també els projectes educatius municipals, en què participen centres i associacions de famílies d’alumnat, com ara fires d’ensenyament, jornades d’inici de curs, etc.  Alhora, les oficines municipals d’escolarització, presents en nombrosos municipis mitjans i grans, són referents en l’atenció, informació i orientació a les famílies.

En la majoria dels municipis, però, aquests sistemes d’informació es converteixen en instruments “neutres” o poc efectius des de la perspectiva de la lluita contra la segregació escolar. Cal impulsar sistemes i campanyes d’informació que corregeixin les desigualtats i facin arribar, de forma efectiva, la informació a totes les famílies, també a les famílies que fan una tria de centre menys estratègica. Cal establir mecanismes d’acompanyament perquè les famílies que habitualment en queden “desplaçades” la puguin interpretar i, així, exercir la tria en condicions d’igualtat.

El Síndic considera que cal repensar els sistemes d’informació municipal perquè, lluny d’accentuar les dinàmiques de segregació escolar, esdevinguin veritables instruments que ajudin a combatre-la.   

3. La promoció de pactes locals. Actualment són pocs els municipis que tenen formalment plans o acords locals per promoure la lluita contra la segregació escolar.

Tot i l’existència de bones pràctiques, convé posar de manifest que molts dels plans o acords d’actuació existents a escala local tenen un abast limitat, bé perquè el seu impacte queda restringit a algun dels àmbits d’actuació, bé perquè la seva inserció en plans més generals pot provocar manca de concreció i precisió o dèficits de comprensivitat en l’abordatge de la problemàtica, o bé perquè alguns d’aquests plans o acords no poden ser denominats formalment com a pactes coparticipats amb altres actors educatius, sinó que responen més a una lògica de pla o programa governamental, de dalt a baix, i que no sempre compten amb la complicitat i implicació de la comunitat educativa (o de part d’aquesta).

Cal promoure pactes locals contra la segregació escolar que defineixin criteris i mesures a desenvolupar per combatre aquest fenomen al municipi, a partir de la participació i el treball compartit dels agents de la comunitat educativa, i amb el colideratge del Departament d’Educació. Els pactes locals permeten visibilitzar el problema de la segregació escolar i situar-lo en l'agenda política, alinear els actors claus en l'abordatge del fenomen, més enllà dels interessos particulars de cada actor, i apoderar i legitimar les administracions a adoptar mesures decidides.

Pacte contra la segregació escolar a Catalunya

El Pacte contra la segregació escolar a Catalunya, de març de 2019, promogut pel Departament d’Educació i el Síndic de Greuges, va comptar amb el suport de la majoria d’agents de la comunitat educativa i també d’administracions locals de municipis de més de 10.000 habitants. El Síndic de Greuges s’ha adreçat als ajuntaments de municipis de menys de 10.000 habitants perquè també s’adhereixin al Pacte contra la segregació escolar.

Aquest pacte, que té per objectiu situar la segregació escolar en el centre de l'agenda de la política educativa i promoure consensos al voltant de les mesures que cal emprendre, preveu 9 àmbits d’actuació, 30 actuacions i 189 mesures que han de ser implementades per les diferents entitats signatàries en el període 2019-2023, també per les administracions locals.

Tornar