Notícies

El Síndic demana de revisar l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica abans d’implementar-lo

L’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, un tribut propi de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu gravar les emissions de diòxid de carboni que produeixen aquests vehicles i que incideixen en l’increment de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, té previst l’inici del seu període de pagament a partir del proper mes de setembre. D'acord amb el Decret llei 33/2020, la publicació del padró provisional s'ha de fer de l'1 al 15 de maig de 2021.

Aquest impost es va crear mitjançant la Llei 5/2017 i, posteriorment, es va incorporar a la Llei 16/2017, del canvi climàtic. El 2019, amb l’aprovació de la Llei 9/2019, de modificació de la Llei de canvi climàtic, es van introduir canvis en aquest tribut. Més endavant, atesa la situació de la crisi sanitària i econòmica generada per la COVID-19, se’n va ajornar la implementació. Finalment, es va aprovar el Decret llei 33/2020, de mesures urgents en l’àmbit de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica i de l’impost sobre les estades en establiments turístics, i en l’àmbit pressupostari i administratiu.

Des d’aleshores, el Síndic ha rebut diverses queixes que posen de manifest el desacord amb aquest impost, amb el fet imposable, amb la base imposable o amb la manca del criteri de capacitat econòmica en la regulació. Per l’anterior, el Síndic va obrir una actuació d’ofici.

El fet imposable

D’acord amb la normativa, l’impost s’aplica “als vehicles aptes per a circular per les vies públiques que estiguin matriculats en el registre públic corresponent, mentre no n’hagin estat donats de baixa definitiva o temporal per robatori, i als vehicles que estiguin proveïts de permisos temporals”.

Per tant, malgrat els diversos supòsits pels quals un vehicle pot haver estat donat de baixa amb caràcter temporal i, per tant, retirat de la circulació, de manera que no emetria les emissions de diòxid de carboni que l’impost pretén gravar, només en un cas, el del robatori, se l’eximeix de tributació. Per l’anterior, a criteri del Síndic caldria revisar el concepte de quins són els vehicles que s'han de considerar aptes per circular als efectes de l'impost, en el sentit d'excloure de tributació els vehicles que estiguin donats de baixa, amb independència del caràcter de la baixa.

La base imposable

D'acord amb la normativa, la base imposable coincideix amb les emissions oficials de diòxid de carboni que consten en el certificat expedit pel fabricant o l’importador del vehicle i quan no es disposa de les emissions oficials de diòxid de carboni, la base imposable es calcula en funció d'una fórmula establerta en la Llei. En les queixes rebudes es qüestiona que per al càlcul no es tingui en compte el criteri dels quilòmetres recorreguts pel vehicle per garantir que paguin més aquells que més contaminin, de manera que una persona que circuli de forma habitual pagarà el mateix import que una persona que utilitzi la mateixa categoria de vehicle de forma esporàdica. En aquest aspecte, el Síndic recorda la naturalesa extrafiscal d’aquest tribut, l’objectiu de la qual seria contribuir a dissuadir els ciutadans de la realització d’una determinada conducta, en aquest cas, reduir les emissions de diòxid de carboni. Per això, el Síndic considera que cal continuar treballant i explorant vies perquè en la configuració de la base imposable es tingui en compte un indicador d'emissions efectives, a fi de garantir que l'import que resulti a pagar sigui proporcional al volum d'emissions de CO₂.

El Síndic també destaca que no s'estableix en la configuració de l'impost criteris de capacitat econòmica de les persones per modular la càrrega tributària.

Per finalitzar, atenent al context de la crisi generada per la COVID, el Síndic demana que es consideri de nou l’ajornament de l’exacció del tribut.

Tornar