Notícies

El Síndic recorda les mancances en l'atenció a la salut mental infantil i juvenil

En les darreres setmanes els mitjans de comunicació s'han fet ressò de casos d'adolescents que manifesten problemes greus de salut mental i que denuncien no poder ser atesos amb la intensitat i la continuïtat que requereixen en el sistema públic de salut per manca de recursos residencials terapèutics de mitjana i llarga durada.

El Síndic ja va denunciar aquesta problemàtica en l'informe El dret a la salut mental infantil i juvenil. Garanties en l'accés i l'atenció als centres residencials, que va publicar i lliurar al Parlament el dia 15 de novembre de 2019. Aquest informe es va elaborar a partir de l’anàlisi de les queixes rebudes, dels intercanvis amb professionals, i també de les visites a centres dutes a terme per l’equip del Síndic i pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) als centres residencials existents.

L'informe del Síndic alertava de quatre grans problemes en la xarxa d'atenció de salut mental infantojuvenil: les discriminacions per raons econòmiques en la garantia del dret a la salut mental; la insuficiència de recursos per atendre els problemes de salut mental, trastorns de conducta i addiccions dels adolescents; la manca de garanties en l'ingrés i de supervisió en la intervenció dels recursos residencials, i, finalment, l'ús disfuncional dels recursos del sistema de protecció per cobrir mancances de recursos de salut mental.

L'any 2018 el Departament de Salut va crear el Programa d'abordatge integral sobre els casos de salut mental d'elevada complexitat per atendre aquestes situacions, i el mateix any 2018 es va crear la primera unitat terapèutica educativa i residencial per a infants i joves, que pretén donar resposta a la necessitat d'atendre casos d'alta complexitat en salut mental de més llarga estada, amb 30 places, 25 de les quals estan previstes per atendre infants i adolescents tutelats per l'Administració pública.

En aquest sentit, el sistema de protecció social i el sistema català de salut s'assenten sobre la base que l'ingrés terapèutic de més llarga durada és indicat en casos en què la problemàtica social i familiar requereix el desemparament de l'infant i adolescent per desprotecció per part dels seus pares, quan sovint aquesta situació de desprotecció es deu a la manca de recursos públics adequats per atendre una problemàtica que pot ser de tipus social, econòmic o de salut, però que no necessàriament implica negligència, abusos o maltractament en l'atenció i cura d'aquest infant o adolescent.

No obstant això, hi ha centres que ofereixen aquests serveis de manera privada, amb un cost inassumible per a moltes famílies, i als quals no s’exigeixen les garanties que hauria d'exigir l'Administració pública en l’ingrés d’un infant o adolescent en un centre d'aquestes característiques. Algunes places d'aquests centres privats terapèutics són concertades per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l’Adolescència per atendre infants i adolescents tutelats que requereixen atenció específica o són finançades a través de l'assegurança escolar obligatòria, que cobreix els estudiants matriculats a partir de tercer d'ESO.

A través del tractament de diversos casos i de la visita als centres existents recollits en l'informe publicat el 2019, el Síndic va extreure les conclusions següents:

- Manquen recursos suficients en la prevenció i la promoció de la salut mental, i també en la intervenció precoç.

- Cal regular i supervisar que tot internament en centre residencial especialitzat es duu a terme un cop exhaurides totes les opcions alternatives disponibles i durant el mínim de temps possible.

-La manca de recursos residencials públics de salut mental i de discapacitat provoca que alguns infants i adolescents siguin ingressats en centres privats sense les garanties necessàries.

-La manca de recursos públics per atendre aquestes necessitats no ha de suposar la tutela dels infants i adolescents.

A través de l'informe es feien arribar les recomanacions següents a les administracions implicades, entre d'altres:

–Promoure programes de prevenció i promoció de la salut mental, i també intervencions d’acompanyament en la criança i la parentalitat positiva al llarg del cicle vital de l’infant i adolescent, des d’un model psicosocial i comunitari, i augmentar i estendre els programes de detecció precoç de trastorns i addiccions als instituts i les escoles.

– Fer més accessibles els serveis actualment existents per donar cobertura a tota la població amb una distribució territorial adequada.

– Fer una anàlisi de la cobertura dels recursos públics existents, tant en l’àmbit de salut com de serveis socials, i valorar la pertinència de proveir centres residencials per a infants i adolescents menors divuit anys que requereixin intervencions o tractaments de desintoxicació i/o psicoteràpia de manera intensiva amb acompanyament social.

– Garantir l'internament terapèutic de provisió pública amb les garanties necessàries quan les necessitats de l'infant o adolescent així ho exigeixin.

Els professionals del sector alerten de l'augment de casos en què adolescents, especialment, expressen malestar psicoemocional a conseqüència de la pandèmia, i també l'aparició de casos greus en forma de trastorns de conducta alimentària, addiccions, intents d'autòlisi i suïcidi en edats cada cop més primerenques que desborden els recursos existents.

Pel que fa a la salut mental, els darrers informes al Parlament sobre els drets de l’infant han incidit en la necessitat de dotar el sistema de salut mental infantojuvenil de més recursos i més adequats als problemes existents. La salut mental i el benestar emocional dels infants i adolescents constitueixen una esfera d’una importància rellevant per garantir l’exercici de la resta de drets i el ple desenvolupament de la personalitat i la identitat de l’individu, amb una repercussió important en el seu procés de transició a la vida adulta.

Segons dades de l’any 2019, en els darrers anys s’ha produït un augment sostingut del nombre d’infants i adolescents atesos per CSMIJ, dels 54.570 de 2010 als 69.006 de 2019 (10 infants més per cada 1.000 en una dècada), i també un increment sostingut de les visites per pacient atès, la qual cosa constata l’increment de recursos en aquest àmbit, per bé que el nombre de centres s’hagi mantingut estable.

Tornar