Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Notícies
El Síndic alerta de l’impacte sobre la salut física i psíquica que comporta la pèrdua de l'habitatge habitual
Cal un pla de xoc per donar resposta efectiva a les situacions d'emergència residencial
Cal incrementar el parc d’habitatges amb destinació a polítiques socials fins a assolir 15% del parc total d'habitatges construït
El Síndic ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació del suïcidi d’un home poc abans de ser desnonat a Barcelona, després que el jutjat que coneix el cas hagués desestimat l’informe de vulnerabilitat redactat pels serveis socials de l’Ajuntament, en el qual es demanava suspendre el desnonament perquè es considerava que no complia els requisits necessaris.
Al llarg dels darrers anys, el Síndic s'ha pronunciat amb relació a la dramàtica situació amb què, davant la impossibilitat d'accedir a un habitatge assequible, es troben moltes persones que malviuen en espais i/o en condicions inadequades (infrahabitatges, habitacions rellogades, situacions de sobreocupació...), i també amb relació a l'impacte sobre la salut física i psíquica que comporta la pèrdua o el risc de pèrdua de l'habitatge habitual.
Atesa la greu situació en què actualment es troben moltes persones que no veuen garantit el seu dret a l'habitatge a Catalunya, el Síndic reclama l'adopció de les mesures necessàries per revertir aquesta situació i reitera els suggeriments següents:
– Calen mesures i ajuts públics per evitar que les dificultats en el pagament del lloguer derivin en situacions d'emergència econòmica i social.
– És necessari un pla de xoc per donar resposta efectiva a les situacions d'emergència residencial que prevegi, almenys, un sistema àgil de valoració de les situacions d'emergència, recursos residencials temporals adequats per garantir el reallotjament d'urgència quan sigui necessari, la revisió dels protocols existents entre els jutjats i l'Administració, de manera que es garanteixi el reallotjament de les persones afectades abans que es produeixi la situació de llançament i la disposició d'un nombre suficient d'habitatges socials per garantir el reallotjament de les persones afectades.
– És imprescindible incrementar el parc d’habitatges amb destinació a polítiques socials fins a assolir, almenys, el mandat de solidaritat urbana que va establir la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge (15% del parc total d'habitatges construït), fent ús de totes les vies i instruments possibles (promoció d'habitatges amb protecció oficial, exercici dels drets de tanteig i retracte, acords de cessió d'habitatges amb grans tenidors, la mobilització del parc d'habitatges desocupat...)
– Cal consensuar entre les diferents administracions i agents que intervenen en matèria d'habitatge un pacte nacional que permeti assentar les bases d'unes polítiques públiques que, a mitjà i llarg termini, permetin incrementar l'oferta d'habitatge assequible per afavorir l'accés a l'habitatge de la ciutadania en general i de les persones i els col·lectius més vulnerables en particular.
L'arribada de la COVID-19 ha agreujat les dificultats amb què ja es trobaven moltes persones a l'hora de fer front al cost econòmic del manteniment de l'habitatge habitual, alhora que ha comportat que moltes persones que, fins ara, havien pogut pagar el lloguer o el préstec hipotecari del seu habitatge habitual hagin passat a no poder fer-ho.
