Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla

Notícies

PACE Side Event: S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?

21/06/2021

El Síndic de Greuges de Catalunya ha organitzat una sessió paral·lela per debatre sobre la llibertat d’expressió d’acord amb el Conveni europeu de drets humans

La llibertat d’expressió només pot ser limitada per situacions excepcionals i de manera proporcionada quan es tracta d’una incitació a l’odi o a la violència

El passat 3 de juny el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa va aprovar l'esborrany de la resolució titulada “S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?". L’esborrany demana a les autoritats espanyoles que reformin els delictes de rebel·lió i de sedició per evitar penes desproporcionades per transgressions no violentes o perquè no es puguin interpretar com si quedés sense efecte la despenalització de l’organització de referèndums il·legals del 2005.

En aquest context, el Síndic de Greuges de Catalunya ha organitzat una sessió paral·lela per debatre sobre la llibertat d’expressió d’acord amb el Conveni europeu de drets humans, abans que tingui lloc la votació en l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa sobre l'esborrany de la resolució, previsiblement aquesta tarda.

La sessió, que s’ha fet en format en línia a causa de la pandèmia, ha estat presidida pel síndic, Rafael Ribó, i ha comptat amb la presència de Françoise Tulkens, exvicepresidenta del Tribunal Europeu de Drets Humans; Josep Casadevall, exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans, i Rob Behrens, ombudsman parlamentari i del servei de salut del Regne Unit.

Durant la seva intervenció Françoise Tulkens ha parlat dels principis generals de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) pel que fa a la llibertat d’expressió en general però, sobretot, pel que fa als polítics. En la seva ponència, ha destacat que la llibertat d’expressió és la pedra angular de la democràcia i d’una societat lliure. En aquest sentit, ha manifestat que, segons el TEDH, els polítics tenen una llibertat d’expressió àmplia i un nivell més alt de protecció, en tant que són representants del poble, la qual només es pot veure limitada en situacions excepcionals i de manera proporcional. En concret, la llibertat d’expressió només es pot veure retallada quan es tracta d’una incitació a l’odi o a la violència.

En la seva intervenció, Josep Casadevall s’ha centrat a analitzar el contingut de la resolució “S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?", especialment pel que fa als drets i les llibertats  protegits per la Convenció de drets humans i per la jurisprudència del TEDH. Casadevall ha conclòs que l’informe Cilevičs ha entès molt bé els principis que regeixen el TEDH i n’ha volgut felicitar l’autor. A partir de la jurisprudència del tribunal, també ha explicat que davant difamacions o injúries contra una persona, s’imposa el principi d’igualtat, pel qual cap persona –ni cap president ni cap d’estat– està més protegida davant la llei ni pot tenir un tracte preferent respecte a les altres.

En darrer lloc, Rob Berhens ha explicat com està regulada la llibertat d’expressió al Regne Unit i els límits que se li apliquen, i ha destacat la llibertat d’expressió total que tenen els parlamentaris dins del Parlament britànic. Segons el seu criteri, els polítics, com a representants dels ciutadans, han de tenir les mateixes restriccions, de manera que només no poden incitar a l’odi racial o de gènere ni a la violència. Sense aquestes garanties, hi ha el risc que els polítics s’allunyin de l’objectiu per al qual van ser escollits.

En un altre àmbit, també ha mostrat la seva preocupació per la manca de protecció que s’està donant a funcionaris de justícia o defensors del poble quan han qüestionat les decisions o actuacions d’alguns representants públics. En concret, Rob Berhens ha esmentat el cas de Polònia, on l’ombudsman, Adam Bodnar, va ser amenaçat per haver defensat els drets humans al país, i el cas de Catalunya, on Rafael Ribó també ha estat qüestionat en algunes ocasions per la tasca acomplerta en la defensa dels drets i les llibertats

Tornar