Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Ha alertat que la crisi de drets s’ha vist eixamplada durant el 2020
El 2020 ha estat l’any en què s’han presentat més queixes de tota la història de la institució
S’ha mostrat preocupat per la violència masclista i LGTBI-fòbica i per les morts a les presons que s’han produït en els darrers temps
El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pels dos adjunts, Jaume Saura, i M. Jesús Larios, ha comparegut davant la Comissió del Síndic per debatre l’Informe al Parlament 2020.
L’informe, que va ser presentat el passat 25 de febrer a l’aleshores president del Parlament, Roger Torrent, és el document que recull les actuacions més rellevants dutes a terme i les xifres més destacades durant l’any, que ha estat marcat per la crisi de la COVID-19.
El 2020 ha estat l’any en què s’han presentat més queixes de tota la història de la institució i, per primer cop, s’han superat les 11.000. Se n’han tramitat més de 17.000 i també s’han obert 303 actuacions d’ofici.
Durant el 2020, les actuacions iniciades al voltant de les polítiques socials representen prop del 40% del volum d’intervenció del Síndic, xifres comparables als pitjors anys de la crisi econòmica del decenni passat, amb un increment significatiu de totes les matèries respecte de l’any anterior.
En un pla general, el síndic ha alertat de la greu crisi de drets eixamplada durant el 2020, com a conseqüència de la pandèmia i ha posat en relleu que les administracions públiques no han donat solucions concretes a la pobresa ni amb la urgència que requereixen les circumstàncies. També ha destacat que cal un enfortiment pressupostari de l’àmbit de la salut i el benestar que ens equipari en percentatge al PIB dels països del nord d’Europa i que es tradueixi en un pla estratègic de salut. Quant a la gent gran, el síndic ha demanat que aquesta crisi serveixi per revisar l’actual model residencial (l’estructura i la mida dels centres residencials, l’atenció social i mèdica, els protocols vigents, els recursos humans i les ràtios de professionals) i desenvolupar els recursos alternatius al medi residencial.
I també ha fet una crida a assolir un pacte nacional per a l’habitatge en què s’estableixin les bases d’unes polítiques d’habitatge que abordin reformes estructurals que garanteixin el dret a l’habitatge a mitjà i llarg termini.
Quant al medi natural, malgrat que és cert que les agressions s’han aturat per la pandèmia, el síndic ha volgut destacar que cal reforçar les polítiques de protecció del medi ambient i aplicar amb el màxim rigor el principi d’alternativa zero en les projeccions urbanístiques presents i futures, com a via per garantir un país respectuós amb el seu entorn natural.
I, pel que fa als subministraments, el síndic ha alertat que continuen sense resoldre’s dues situacions com són el desplegament reglamentari de la Llei 24/2015, de pobresa energètica, i l’assumpció del deute que van acumulant les persones a qui no es tallen els subministraments bàsics pel fet de disposar d'un informe dels serveis socials que acredita la seva situació de vulnerabilitat.
En el procés de desescalada, les administracions han prioritzat l'atenció telefònica i la digital, i han introduït la cita prèvia en la prestació dels serveis d'atenció al públic presencials. Es tracta d’un instrument útil des del punt de vista de la protecció de riscos laborals, però a parer del Síndic això no pot implicar la desatenció dels ciutadans sense resguard de cita prèvia que compareguin per registrar documents o per gestionar tràmits que no es poden posposar.
El Síndic continua rebent queixes que posen en qüestió els procediments que segueixen alguns ajuntaments a l'hora de tramitar les sol·licituds d'empadronament de les persones que resideixen de forma habitual al municipi i en un domicili amb unes condicions d'ocupació precàries. Bàsicament, perquè el resultat acaba essent no facilitar la inscripció en el padró d'aquestes persones. El síndic ha recordat que el títol possessori no és un requisit per a la inscripció en el padró, sinó només la via ordinària per acreditar la residència, que també pot ser comprovada per altres vies.
En aquest context, el síndic ha volgut destacar que després de diverses reunions amb alguns ajuntaments, la majoria finalment s’han avingut a acceptar les seves recomanacions.
Pel que fa a la llibertat i qualitat democràtica, el síndic ha volgut posar en relleu que en el marc dels successius estats d’alarma s’han restringit drets i llibertats fonamentals, i que cal ser molt curós i vigilar amb zel aquestes limitacions de drets, que han de ponderar amb tot el rigor els drets en joc amb la necessitat de les mesures de restricció.
I, per acabar, davant l’augment de casos de violència masclista i LGTBI-fòbica que han tingut lloc després de l’estat d’alarma, el síndic ha manifestat la seva preocupació pels darrers esdeveniments produïts. El síndic ha explicat que s’han obert quatre actuacions per agressions a l’espai públic, totes amb caràcter homòfob. En aquest context, el síndic demana a totes les administracions que treballin de manera coordinada per erradicar aquest tipus de violència i que es dissenyin noves polítiques públiques per posar-hi fre.
Quant a la violència de gènere, el síndic ha destacat que la pandèmia ha afavorit que les dones que n’han estat víctimes hagin quedat amagades i que molts casos no hagin arribat a aflorar. El síndic també ha posat en coneixement dels diputats que la institució ha rebut diversos casos de violència masclista vinculats a vulneracions del dret a l’habitatge. En aquest sentit, el síndic ha denunciat que en els desnonaments no es té en compte la situació de violència a l’hora d’assignar prioritàriament un habitatge i que hi ha dones que estan en recursos temporals a qui no s’assigna un habitatge social.