Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
La crisi econòmica derivada de la pandèmia pot introduir obstacles al dret a l’educació, al dret al lleure, al dret a la participació
El síndic ha mostrat la seva preocupació per l’increment de trastorns mentals entre els joves
En els casos de separacions conflictives dels progenitors el síndic considera imprescindible posar l’infant al centre de l’atenció i garantir-ne l’escolta
Cal formar els professionals en situacions conflictives entre els progenitors
El síndic i l'adjunta per a la defensa dels drets dels infants i els adolescents han comparegut a la Comissió de Drets Socials del Parlament per als debats de l'Informe sobre els drets de l'infant 2020 i l'informe Els drets d'infants i adolescents: centre d'atenció en les separacions conflictives.
La Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència estableix que el síndic i l’adjunt o adjunta al Síndic per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents han de presentar anualment a la comissió parlamentària corresponent un informe específic sobre la situació de la infància a Catalunya amb relació als drets establerts per la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant i la legislació relativa a infància i adolescència. L’informe corresponent al 2020 és el desè que es presenta al Parlament en compliment d’aquest imperatiu legal.
La pandèmia de la COVID-19 i la situació d’emergència sanitària global han tingut un impacte especialment negatiu entre els infants i en l’exercici efectiu dels seus drets. El dret a la mobilitat, a l’educació, a l’atenció a la salut mental, al desenvolupament, entre molts altres, han quedat condicionats per les decisions preses amb vista a la contenció de la propagació del virus. Cal afegir que dins del col·lectiu els que estan socialment desfavorits han patit un impacte encara més negatiu de la pandèmia.
El síndic, en primer lloc, ha recordat que cal promoure la participació i l’escolta dels infants en totes les decisions que els afecten en la vida ordinària i, en aquest sentit, ha denunciat que durant l’aplicació de l’estat d’alarma, els infants i els adolescents van restar invisibilitzats com a subjectes de dret.
Pel que fa a la pobresa infantil, el síndic ha alertat que l’increment de la precarietat social en què es troben moltes famílies com a conseqüència de la crisi social derivada de la COVID tindrà afectacions concretes sobre la qualitat de vida dels infants, no només en les condicions materials de vida, sinó també en condicions afectives derivades de situacions d’inestabilitat i de patiment psicològic familiar creixents. En aquest context, el síndic també demana de valorar que s’incrementin la provisió i la dotació de prestacions, programes i serveis d'atenció directa, i també de serveis terapèutics per a l’acompanyament psicològic de les famílies i els infants que han vist deteriorades les seves condicions de vida.
La precarietat social de moltes famílies incrementarà la complexitat de l’atenció socioeducativa que caldrà proporcionar des dels centres educatius. Per l’anterior, el síndic recomana convocatòries d’ajuts a l’escolaritat per a l’alumnat socialment desfavorit, mesures de suport als centres amb elevada complexitat i programes de reforç escolar i d’acompanyament familiar a través dels plans educatius d’entorn i dels serveis d’intervenció socioeducativa per prevenir l’absentisme i la desconnexió. Per garantir la igualtat d’oportunitats al lleure educatiu, també demana que es promoguin mesures d’accessibilitat econòmica (ajuts econòmics, bonificacions i exempcions, sistemes de tarifació social, etc.)
El síndic també ha denunciat que el seguiment del curs escolar en format telemàtic durant el confinament va resultar especialment discriminatori per al col·lectiu d'alumnat que per raons socioeconòmiques pot tenir més problemes de connectivitat i de provisió d'equipaments adequats, i que moltes famílies d'infants amb discapacitat han manifestat la manca gairebé absoluta de suport i d'atenció per part dels professionals i els serveis que habitualment els atenien.
Quant a la salut, el síndic també es mostra preocupat per l’increment dels problemes de salut mental infantojuvenil en temps de pandèmia, ja que, d’una banda, la pobresa constitueix un factor de vulnerabilitat i augmenta el risc de patir trastorns i patologies de salut mental i, de l'altra, impedeix l'accés a recursos complementaris en l'àmbit de la salut mental de tipus privat. En aquest sentit, el síndic demana garantir els serveis i recursos de prevenció i d’atenció a la salut mental infantil i juvenil.
Pel que fa al sistema protector, el síndic continua insistint en la necessitat de desenvolupar una estratègia de desinstitucionalització dels infants i adolescents, amb l'objectiu que l'ingrés en centre tingui lloc únicament quan es consideri el recurs més adequat per a l'infant i de promoure l'acolliment en família aliena.
En darrer lloc, quant a la violència vers els infants, el síndic ha volgut denunciar que no s’han posat prou recursos per abordar la greu situació d’emergència social provocada per la situació d’emergència sanitària, i no s’ha fet un seguiment prou acurat per detectar la situació de violència de molts infants, que pot haver quedat invisibilitzada.
Durant la jornada d’avui també s’ha debatut sobre l’informe Els drets d’infants i adolescents: centre d’atenció en les separacions conflictives, que va ser presentat al Parlament el passat mes de desembre. El Síndic cada any rep nombroses queixes i consultes relacionades amb separacions conflictives de parella o situacions d'enfrontament entre progenitors. En alguns casos aquestes situacions poden afectar els drets i les necessitats dels infants, ja que són instrumentalitzats i dipositaris de l'angoixa provocada per la separació, la qual cosa els provoca un greu patiment que té efectes negatius en la seva estabilitat i en el seu desenvolupament personal.
Algunes de les queixes més recurrents en els darrers anys han versat sobre la suposada negligència en la cura de l’infant per part d'un progenitor, l’incompliment de la sentència judicial, el desacord amb el seguiment i la valoració de les trobades en el servei tècnic de punt de trobada, el canvi unilateral d'escola o d'empadronament, la retenció o trasllat a un país estranger amb l'infant sense el consentiment de l'altre, el desacord que la veu de l'infant no hagi estat escoltada en seu judicial, entre d’altres.
En l’informe es detallen un conjunt de dèficits i mancances que s’han detectat a partir del treball realitzat al llarg dels anys i també es llista un conjunt de recomanacions. En general, el síndic ha posat de manifest que és imprescindible posar l’infant al centre de l’atenció, garantir-ne l’escolta i conscienciar les famílies i la ciutadania sobre els efectes del conflicte parental crònic en el desenvolupament de l'infant. En aquest sentit, el síndic també ha expressat la necessitat de formar els professionals en situacions conflictives entre els progenitors i la importància d’avançar cap a un abordatge pluridisciplinari que pugui ajudar a treballar de manera col·lateral el conflicte emocional subjacent al procediment judicial. En la mateixa línia, el síndic considera imprescindible que el pla de parentalitat remeti els progenitors a mediació en cas de discrepàncies que puguin ser resoltes a través del diàleg.
Pel que fa a l’actuació dels serveis intervinents, el síndic creu imprescindible millorar la coordinació a través d'un protocol específic entre serveis i òrgans intervinents.
Amb l’objectiu d’avançar cap a una parentalitat positiva, el síndic manifesta la importància de la sensibilització, a través de guies que ofereixin informació de pautes i consells pràctics sobre com abordar i mitigar els efectes negatius de la separació vers els infants, i de la mediació, com un instrument que cal consolidar per avançar en la cultura del diàleg. També és necessari impulsar l’educació emocional a les escoles i als instituts i reforçar la formació continuada del professorat.