Notícies

El síndic recomana en el debat al Ple del Parlament reforçar els serveis de salut, educació i serveis socials per fer front a la crisi generada per la COVID

El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha comparegut al Ple del Parlament per al debat de l’Informe al Parlament 2020, que és el document que recull les actuacions més rellevants dutes a terme i les xifres més destacades durant l’any, que ha estat marcat per la crisi de la COVID-19.

Tal com ja va explicar en la sessió de debat en la Comissió del Síndic de Greuges, el 2020 ha estat l’any en què s’han presentat més queixes de tota la història de la institució i, per primer cop, se n’han superat les 11.000. Se n’han tramitat més de 17.000 i també s’han obert 303 actuacions d’ofici.

Quant a les xifres, el síndic ha mostrat la seva preocupació perquè les actuacions iniciades al voltant de les polítiques socials representen prop del 40% del volum d’intervenció del Síndic, xifres comparables als pitjors anys de la crisi econòmica del decenni passat, amb un increment significatiu de totes les matèries respecte de l’any anterior. En aquest sentit, ha volgut destacar la greu crisi de drets eixamplada durant el 2020, com a conseqüència de la pandèmia, i ha posat en relleu que les administracions públiques no han donat solucions suficients a la pobresa ni amb la urgència que requereixen les circumstàncies.

Pel que fa a la salut, el síndic reconeix l’esforç immens fet pels professionals de salut i ha valorat molt positivament la resposta creixent, amb l’ús i la readaptació de tots els mitjans i les instal·lacions disponibles, però també ha destacat la necessitat d’un enfortiment pressupostari en aquest àmbit que ens equipari en percentatge al PIB dels països del nord d’Europa.

Quant a la gent gran, el síndic ha demanat que aquesta crisi serveixi per revisar l’actual model residencial (l’estructura i la mida dels centres residencials, l’atenció social i mèdica, els protocols vigents, els recursos humans i les ràtios de professionals) i desenvolupar els recursos alternatius al medi residencial.

Pel que fa al dret a l’educació dels infants, el Síndic ha manifestat que la reobertura dels centres escolars amb el sistema de bombolles ha funcionat bé, però cal continuar amatents sobretot a les necessitats dels centres amb alta complexitat.

Rafael Ribó, a l’hemicicle davant la cambra, ha sentenciat que “l’habitatge social avui és una emergència, les xifres són molt colpidores i tothom en té responsabilitat”. Ha fet una crida a assolir un pacte nacional per a l’habitatge en què s’estableixin les bases d’unes polítiques públiques que abordin reformes estructurals que garanteixin el dret a l’habitatge a mitjà i llarg termini.

La millora de la qualitat de l’aire i la dràstica caiguda en el nivell de contaminació acústica van ser dos dels pocs efectes positius de la pandèmia. Malauradament, les greus pèrdues econòmiques d’aquest període han pressionat per un ràpid retorn a l’activitat, que retarda l’oportunitat de planejar-lo perquè sigui més sostenible i respectuós amb el medi natural, amb canvis profunds, culturals i estructurals. El síndic ha volgut destacar que, en aquest nou context, els transports públics haurien de tenir un paper central.

Per altra banda, en el procés de desescalada, les administracions han prioritzat l'atenció telefònica i la digital, i han introduït la cita prèvia en la prestació dels serveis d'atenció al públic presencials. Es tracta d’un instrument útil des del punt de vista de la protecció de riscos laborals, però a parer del Síndic això no pot implicar la desatenció de les persones sense resguard de cita prèvia que compareguin per registrar documents o per gestionar tràmits que no es poden posposar.

Pel que fa a la llibertat i qualitat democràtica, l’informe també posa en relleu que en el marc dels successius estats d’alarma s’han restringit drets i llibertats fonamentals, i que cal ser molt curós i vigilar amb zel aquestes limitacions, en què han de ponderar amb tot el rigor els drets amb la necessitat de les mesures de restricció.

La situació de confinament també ha multiplicat la impunitat dels abusos racistes i la violència contra les dones i els col·lectius vulnerabilitzats, segons denuncien les entitats de defensa dels drets humans. Un fenomen que s’ha exacerbat aquest any 2021, particularment en forma d’agressions contra el col·lectiu LGTBI. Per aquest motiu, és una bona notícia que el 18 de desembre de 2020 el Parlament de Catalunya aprovés per unanimitat la Llei d'igualtat de tracte i no-discriminació.

Per acabar, el síndic ha destacat que l’Informe de 2020 i la situació actual obliguen la institució a fer un crit d’alerta respecte d’almenys quatre àmbits socials i polítics que haurien d’esdevenir eixos clau per a les administracions i els poders públics.

1. La crisi de la COVID-19 ha posat en qüestió la fortalesa dels nostres serveis públics de salut, d’educació i de serveis socials, que són pilars de l’estat social. Cal emfatitzar la necessitat que les administracions els reforcin tant com sigui possible, de manera que es reverteixin les retallades i els ajustos que van patir fa una dècada.
2. La crisi provocada per la COVID-19 deixarà durant molts anys importants seqüeles socials en forma de més precarietat, pobresa i vulnerabilitat d’una part molt important de la nostra societat, cosa que pot posar en risc la convivència als nostres pobles i ciutats. Cal posar en marxa noves mesures i millorar les existents, tant d’emergència com de represa social, en suport tant de les persones vulnerables com dels treballadors i de l’emprenedoria de Catalunya.
3. El medi natural del nostre país continua patint agressions de tota mena i cal reforçar les polítiques de protecció del medi ambient i aplicar amb el màxim rigor el principi d’alternativa zero en les projeccions urbanístiques presents i futures, com a via per garantir un país respectuós amb el seu entorn natural.
4. En el marc dels successius estats d’alarma s’han restringit drets i llibertats fonamentals, com ara el dret de reunió o la llibertat de moviments, amb el legítim objectiu de protegir la salut pública, però cal vigilar a l’hora d’aplicar aquestes limitacions de drets. 

En aquest context, el síndic ha recordat que Catalunya s’ha dotat d’un instrument complet i innovador per fer front a aquests i molts altres reptes en matèria de drets, el Pla de drets humans de Catalunya 2020-2023, que es va presentar al Govern i al Parlament el 10 de desembre de 2019 i que cal implementar.

Finalment, el síndic ha informat els membres que han assistit a la sessió plenària de les reunions i converses iniciades pel titular de la institució amb els presidents dels grups parlamentaris, per abordar la renovació de la institució, i de diverses propostes per superar la situació actual.

Tornar