Notícies

Er informe annau deth Sindic de Grèuges (Proòm) destaque eth besonh d’enfortir er estat deth benestar entà superar era prigonda crisi sociau hèta evident pera pandèmia

Eth proòm, Rafael Ribó, acompanhat pes dus adjunti, Jaume Saura e M. Jèsus Larios, a liurat ara presidenta deth Parlament, Laura Borràs, er informe annau 2021, qu'un an mès s’a vist mercat pera pandèmia dera Covid-19, damb es consecutives afectacions non solament en sistèma de salut, mès en conjunt de drets ara activitat economica deth país.

Eth 2021 s’a tornat a superar eth recòrd de queishes presentadi ena institucion, pròp de 12.000, e se n’an tramitat mès de 18.000. Tanben i a agut mès de 12.700 consultes e un anautit nombre d’accions d’ofici (264).  En totau, s’an iniciat ath torn de 25.000 expedients, 14% mès que er an anterior, que ja siguec extraordinari.

A mès d’aguest informe, pendent eth 2021, d’acòrd damb era nòrma aplicabla ena institucion, tanben s’an presentat er Informe annau sus es drets des mainatges 2021, er Informe annau deth Mecanisme Catalan de Prevencion dera Tortura 2021 e er Informe annau de transparéncia 2020. Ath delà, tanben s’an liurat cinc informes monografics, que destaquen, entre d’auti, Era concession der indult parciau as persones condemnades pera Senténcia 459/2019 deth Tribunau Suprèm, Era educacion inclusiva en Catalonha o diuèrsi informes en matèria de segregació escolara.

PROTECCION DES DRETS SOCIAUS

Un còp mès, es accions relacionades damb es politiques sociaus son es qu'an mès protagonisme ena institucion deth Sindic, damb mès de 40% de naui queishes e apròp de 60% de naues accions d’ofici. En çò que hè ath dret ara salut, eth major impacte dera Covid rau enes afectacions que i a agut ena atencion primària e enes listes de demora. En aguest encastre, eth Sindic considère qu’er abordatge dera situacion dera atencion primària non permet mès demora e demane qu'eth Plan d’Enfortiment e Transformacion dera Atencion Primària e Comunitària que s’a endegat s’a desplegar damb determinacion e fermetat.

En çò que hè ara praubesa, eth Sindic denóncie qu'era pandèmia a hèt  aumentar era taxa de praubesa en Catalonha e reivindique que ei de besonh auançar ena redefinicion des prestacions existentes e ena configuracion d’un nau sistèma de proteccion mès ajustat as besonhs de persones mès vulnerables. Tanben a denonciat que damb era pandèmia s’an incrementat es dificultats en accès e ena mantenença der abitatge abituau, era quau causa hè mès evidenta era insuficiència deth parc d’abitatge sociau existent e eth nombre de persones que patissen praubesa energetica.

En educacion, eth Sindic a volut destacar qu'eth Pacte contra era segregacion se desplegue de manèra mès lenta deth previst e demane que s’abòrde de manèra decidida e sense dilacion era fasa dera implementacion des accions previstes, particularament des estruments previsti en nau decrèt d’admission d’alumnat.

DRETS DES HEMNES

En encastre dera salut sexuau e reproductiva, s’a constatat que non totes es hemnes de Catalonha, coma es des regions sanitàries de Lhèida e Naut Pirenèu e Aran, podien accedir ara interrupcion volontària der embaràs en sòn territòri. En aguest cas, eth Sindic ve imprescindible méter a disposicion de totes es hemnes de tot eth territòri hèr possible d’accedir ath metòde d’interrupcion volontària der embaràs qu'escuelhen liurament.

En encastre tributari tanben s’an detectat discriminacions, en cas deth tractament  fiscau des quantitats percebudes en relacion damb mainatges afectadi per càncer o ua auta malautia grèu. Dera analisi des casi estudiadi, eth Sindic a pogut constatar qu’en cas des foncionàries publiques era reduccion dera jornada associada ad aguest permís se quantifica coma renda deth trabalh e ei objècte de tributacion, mentre qu'eth personau non foncionari ac percep coma ua prestacion economica e non ei subjècte ar impòst dera renda des persones fisiques.

Era atencion adequada as besonhs des persones en situacion de vulnerabilitat per arrason de dependéncia o d'andicapat constituís ua part essenciau des politiques sociaus e a d’èster ua prioritat en ua societat avançada qu'age coma objectiu eth plen gaudi des drets de ciutadania de totes es persones que ne hèn part. En aguest contèxt, eth Sindic ve imprescindible modificar es circuïts e simplificar es procediments de reconeishença dera situacion de dependéncia e deth dret d’accès as servicis e prestacions economiques relacionades, incrementar era dotacion de places residenciaus entàs persones damb andicapat intellectuau e intensificar es accions des administracions entà eliminar es barrères arquitectoniques. Tanben sollicite ua accion mès decidida des poders publics entà facilitar er accès as oportunitats laboraus d’aguest collectiu.

MIEI AMBIENT

En aguest apartat eth Sindic a destacat es centenats de queishes arrecebudi peth desacòrd damb era configuracion der impòst sus es emissions de dioxid de carboni des veïculs de traccion mecanica, peth sistèma de recuelhuda selectiva implantat en diuèrsi municipis, o per arrefús ath modèl establit en Decrèt de mesures urgentes entar emergéncia climatica e er impuls as energies renovables. Eth Sindic a recomanat melhores ara Administracion tant per çò que hè ara configuracion der impòst deth CO2, eth reajustament dera gestion de residus (en tot adaptar-lo ath besonh de cada barri o municipi) e en besonh d'elaborar un plan territoriau sectoriau d'implantacion d'energies renovables e de priorizar era implantacion en solèrs degradadi o ja alteradi.

DRETS CIVIUS E POLITICS

Ras der informe “S’aurien de jutjar es politics per declaracions emetudes en exercici deth sòn cargue” dera Assemblada Parlamentària deth Conselh d’Euròpa, que senhale, entre d’auti, eth besonh deth tractament politic −non penau− deth conflicte, era modificacion de delictes coma eth de sedicion, rebellion e mauversacion, era concession d’indults e eth dialòg entre es parts, eth Sindic demane en Parlament que cree ua comission o grop de trabalh entà hèr eth seguiment e avalorar eth nivèu de compliment des mesures que s’i arrecuelhen.

DRETS LINGÜISTICS

Er establiment d’ua quòta de 25% des classes en castelhan damb caractèr generalisat en conjunt deth sistèma educatiu interferís en marc juridic en vigor e obvie que, cossent damb es donades disponibles enquia ara, eth castelhan ja ei en realitat lengua veïculara en nòste sistèma educatiu. Eth Sindic alèrte que non implementar eth modèl d’immersion lingüistica pòt comportar un risc de segregacion sociau e lingüistica, e afectar negativaments era competéncia lingüistica en lengua catalana des mainatges de familhes non catalanòfones que non an escadença de parlar-la ne de desvolopar-la en sòn entorn mès pròplèu.

• Accés al document en pdf

Tornar