Notícies

El Síndic, en el marc del debat al Parlament de l’Informe 2021, demana enfortir l’estat del benestar per superar la profunda crisi social evidenciada per la pandèmia

El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pels dos adjunts, Jaume Saura i M. Jesús Larios, ha comparegut davant la Comissió del Síndic per debatre l’Informe al Parlament 2021 i l’Informe sobre el paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar.

Informe al Parlament

L’Informe al Parlament, que va ser presentat el passat 11 de febrer a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i que és el document que recull les actuacions més rellevants dutes a terme pel Síndic i les xifres més destacades durant l’any, ha estat marcat per la crisi de la Covid-19, amb les consegüents afectacions no només al sistema de salut, sinó a un ampli conjunt de drets i a l’activitat econòmica del país.

El síndic ha volgut destacar que durant el 2021 s’ha tornat a superar el rècord de queixes presentades a la institució, prop de 12.000, i se n’han tramitat més de 18.000. També hi ha hagut més de 12.700 consultes i un elevat nombre d’actuacions d’ofici (264).

Un cop més, les actuacions vinculades a les polítiques socials són les que tenen més protagonisme a la institució del Síndic, amb més del 40 % de noves queixes i prop del 60 % de noves actuacions d’ofici. Quant al dret a la salut, el major impacte de la Covid-19 rau en les afectacions que ha tingut en l’atenció primària i en les llistes d’espera. En aquest àmbit, el Síndic demana que es desplegui amb determinació i fermesa el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària que s’ha endegat.

Pel que fa a la pobresa, el Síndic denuncia que la pandèmia ha fet augmentar la taxa de pobresa a Catalunya i reivindica que és necessari avançar en la redefinició de les prestacions existents i en la configuració d’un nou sistema de protecció més ajustat a les necessitats de persones més vulnerables. També ha denunciat que amb la pandèmia s’han incrementat les dificultats en l’accés i en el manteniment de l’habitatge habitual, la qual cosa fa més evident la insuficiència del parc d’habitatge social existent, i el nombre de persones en situació de pobresa energètica.

En educació, el Síndic ha volgut destacar que el Pacte contra la segregació escolar s’està desplegant de manera més lenta del que estava previst i demana que s’abordi de manera decidida i sense dilació la fase de la implementació de les actuacions previstes, particularment dels instruments previstos en el nou decret d’admissió d’alumnat.

En matèria mediambiental, el Síndic ha destacat els centenars de queixes rebudes pel desacord amb la configuració de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, pel sistema de recollida selectiva implantat en diversos municipis o pel rebuig al model establert en el Decret de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. El Síndic ha recomanat millores a l’Administració tant pel que fa a la configuració de l’impost del CO₂ (com, per exemple, no taxar vehicles que estan donats de baixa), el reajustament de la gestió de residus (adaptant-la a les necessitats de cada barri o municipi) i en la necessitat d'elaborar un pla territorial sectorial d'implantació d'energies renovables i de prioritzar la implantació en sòls degradats o ja alterats.

El paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar

A la mateixa sessió de la Comissió s’ha debatut l’informe El paper dels ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar, que recull propostes relacionades amb els sistemes d’informació municipal, els pactes locals i la planificació educativa, el qual ja va ser presentat el passat 16 de març.

L’informe analitza el paper clau que tenen els ajuntaments en la lluita contra la segregació escolar, d’acord amb les seves competències en matèria d’educació, especialment en cinc nivells bàsics d’intervenció: la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques; la lluita contra els desequilibris en la planificació i gestió del procés d’admissió d’alumnat; la creació d’equivalències entre els projectes educatius de centre; la vinculació dels centres amb l’entorn i amb la resta de centres, i la construcció de discursos en l’àmbit educatiu i la implicació i apoderament dels actors en la governança local del fenomen.

Durant la compareixença s’ha destacat que el nou decret preveu un paper més important per a l’Administració local, ja que tots els municipis de més de 10.000 habitants constituiran taules locals de planificació educativa, integrades pel Departament d’Educació i els ajuntaments, amb àmplies funcions en aspectes com ara la programació anual de l'oferta educativa.

També s’ha manifestat que malgrat que la majoria dels ajuntaments elaboren diferents instruments de publicitat activa per informar les famílies sobre l’oferta educativa i el procés d’admissió de l’alumnat, sovint aquests no són adequats per combatre la segregació escolar. En aquest sentit, es considera que cal repensar-los perquè esdevinguin veritables instruments que ajudin a combatre la segregació.    

En darrer lloc, l’informe insisteix en la necessitat de promoure pactes locals contra la segregació escolar que defineixin criteris i mesures a desenvolupar per combatre aquest fenomen al municipi, a partir de la participació i el treball compartit dels agents de la comunitat educativa, i amb el colideratge del Departament d’Educació. Els pactes locals permeten visibilitzar el problema de la segregació escolar i situar-lo en l'agenda política, alinear els actors claus en l'abordatge del fenomen, més enllà dels interessos particulars de cada actor, i apoderar i legitimar les administracions perquè adoptin mesures decidides. 

Tornar