Notícies

El síndic compareix al Parlament per debatre l’informe de seguiment de la Resolució 2381 del CoE i l’informe sobre els drets lingüístics dels infants

El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat de l’adjunt, Jaume Saura, i de l’adjunta d’infància, Maria Jesús Larios, ha comparegut davant la Comissió del Síndic per debatre l’Informe de seguiment de la Resolució 2381 (2021) de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa: S’haurien d’enjudiciar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec? i l’informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya: l'escola com a garant de la igualtat d'oportunitats.

Informe de seguiment de la Resolució 2381 (2021)

El 21 de juny de 2021, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va aprovar la Resolució 2381, que portava per títol S'haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec? i que se centrava en dos estats membres del CoE: Espanya i Turquia.

La Resolució plantejava, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte, la modificació o reinterpretació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació, la concessió d’indults o la llibertat dels presos polítics −d’acord amb la descripció de la Resolució 1900 (2012)−, l’aturada dels procediments judicials oberts contra altres persones per causes vinculades al referèndum de l’1 d’octubre i el diàleg entre les parts. L’informe també posava de manifest que a Europa no hi ha d’haver marge per a la persecució penal dels polítics en els actes duts a terme en l’exercici del seu càrrec i que cal protegir la llibertat d’expressió i la possibilitat de qüestionar l’statu quo d’un estat.

L’informe que va presentar el síndic cercava l’objectiu de contribuir a la tasca de seguiment de la resolució del Consell d’Europa, tot fent una valoració del grau d’assoliment de les recomanacions formulades.

En general, el síndic ha destacat que de les recomanacions contingudes en la Resolució, deu mesos després d’haver estat adoptada, no se n’ha acomplert cap en la seva totalitat. En aquest sentit el síndic ha denunciat que a Espanya la llibertat d’expressió i de reunió estan des de fa temps patint retrocessos i que la Llei orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana (“Llei mordassa”), no ha estat encara derogada.

També ha manifestat que la reforma en profunditat dels delictes de sedició i rebel·lió que recomanava la Resolució tampoc no s’ha acomplert, i que malgrat que els nou condemnats a penes de presó per l’STS 459/2019 van ser indultats, els segueix vigent la inhabilitació per exercir tota mena de càrrecs públics. Tampoc no s’han deixat sense efecte els procediments d'extradició. Quant a l’indult, el síndic ha destacat que està condicionat a no tornar a cometre un delicte greu, la qual cosa es pot percebre com una amenaça que limita la llibertat d’actuació de les persones indultades i el ple exercici dels seus drets. A criteri del síndic, també és qüestionable que el Tribunal Suprem utilitzi l’argument de la falta de penediment per oposar-se a la concessió dels indults o per revocar beneficis penitenciaris que havien estat concedits als condemnats.

El Consell d’Europa també recomanava establir un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya amb la finalitat d'enfortir la qualitat de la democràcia espanyola. Si bé és cert que s’ha constituït una mesa de diàleg entre els governs de l’Estat i català, encara no ha tingut resultats tangibles, i actualment, arran dels suposats espionatges per mitjà del sistema Pegasus, encara es veu més amenaçada.

Rafael Ribó va comparèixer a finals d’abril en audiència davant el Comitè d'Afers Legals i Drets Humans de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa per fer una valoració del grau d’assoliment de les recomanacions formulades.

Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya

Rafael Ribó ha contextualitzat aquesta part de la intervenció fent referència a la recent interlocutòria del TSJC, que incoa un incident d’execució forçosa de la sentència STSJ CAT 8675/202, la qual estableix un ús vehicular mínim del 25% de les hores lectives de les dues llengües oficials al conjunt del sistema educatiu. El síndic ha mostrat de nou la seva preocupació amb el fet que els tribunals persisteixin en un mecanisme per garantir la vehicularitat de les llengües oficials que no té en compte criteris sociolingüístics (realitat sociolingüística de l’entorn) i criteris pedagògics (garantia de ple domini de les llengües oficials), que haurien de guiar la presa de decisions polítiques en aquesta matèria. El síndic ha posat l’accent en el fet que no és el poder judicial qui ha de determinar la definició del model lingüístic escolar a Catalunya, el qual ajuda a reduir desigualtats educatives en l’aprenentatge de les llengües oficials.

L’informe, presentat al Parlament el març de 2022, basa les seves tesis principals en les dades obtingudes a partir dels resultats de l'Enquesta (EDIAC-2021), la qual es va adreçar a alumnes de 5è de primària i de 3r d’ESO i que ha tingut una important participació.

L’anàlisi de les dades permet detectar un seguit de disfuncions del sistema, de les quals els síndic n’ha volgut destacar unes quantes. En primer lloc, ha manifestat que hi ha una relació directa entre l’ús vehicular de les llengües oficials a l’escola i la realitat sociolingüística a escala territorial. La normativa educativa estableix que els projectes lingüístics dels centres han d’adaptar-se a la realitat sociolingüística de l’entorn. A la pràctica, però, l’escola no sembla compensar aquests efectes perquè en els territoris amb un ús social més elevat de la llengua catalana fora de l’escola el català tendeix a tenir un pes més elevat com a llengua vehicular a l’aula i a l’escola, mentre que en els territoris amb un ús social més elevat de la llengua castellana fora de l’escola el català tendeix a tenir un pes més baix com a llengua vehicular.

Una altra disfunció és la relació directa entre l’ús de les llengües oficials a l’escola i el nivell de complexitat dels centres. En aquest sentit, el paper compensador de les desigualtats educatives pel model lingüístic català queda limitat, però, pel fet que la llengua catalana és més vehicular als centres de més baixa complexitat educativa, amb un perfil d’alumnat socialment més afavorit, que no pas als centres amb una elevada complexitat, amb un perfil d’alumnat socialment més desfavorit. Així, l’anàlisi de les dades de l’EDIAC-2021 evidencia que en centres de baixa complexitat la proporció del castellà com a llengua d’impartició de matèria per part del professorat a secundària és del 17,1%, mentre que en centres d’alta complexitat aquesta proporció és del 37,0%, més del doble.

Un altra anomalia del sistema que ha volgut destacar és la relació directa entre l’ús de les llengües oficials a l’escola i la realitat sociolingüística en funció de l’edat. En la línia d’aquesta tendència, de minorització de l’ús social de la llengua catalana a mesura que augmenta l’edat, la presència del català com a llengua vehicular també tendeix a decréixer amb el pas de primària a secundària.

En darrer lloc, Rafael Ribó ha volgut destacar que el model lingüístic a Catalunya s’ajusta a la Constitució i a l’Estatut. I és que la Sentència sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (STC 31/2010) va establir que l'existència de diverses llengües oficials justifica un règim de conjunció lingüística en l'ensenyament, la qual cosa significa que totes han de tenir un ús en l'ensenyament, i que la manca de referència expressa a l'ús vehicular de la llengua castellana en les lleis que regulen aquest règim lingüístic al sistema educatiu no suposa negar que se’n faci ús en els mateixos termes que el català. D’acord amb les dades de l’EDIAC-2021, tant el català com el castellà són a la pràctica llengües d’ús al sistema educatiu, més enllà de la llengua emprada en la impartició de les àrees o matèries lingüístiques, malgrat que el català ho és en una proporció més gran. De fet, l'ús vehicular no ha de ser necessàriament simètric, i el mateix Tribunal Constitucional ha admès un ús superior del català en atenció a les necessitats de normalització del català amb la intenció de pal·liar dèficits històrics.

Tornar