Notícies

El síndic analitza l’estat dels drets des de la perspectiva de la vulnerabilitat i la democràcia

El síndic de greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha impartit avui al recinte modernista de Sant Pau una ponència titulada “L’estat dels drets”, que ha servit per fer balanç del seus mandats com a titular de la institució. L'acte, que ha estat conduït per la periodista Lídia Heredia i presentat per l'advocat i jurista Joan Vintró, també ha comptat amb la participació de representants d'entitats del tercer sector social i d'experts en diversos àmbits relacionats amb els drets, com Gemma Craywinckel, directora del Servei Català de la Salut; Josep Gassó, president de la Fundació Catalana de l'Esplai; Carme Trilla, presidenta d’Hàbitat3; Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona; Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i Lucia Caram, monja dominica contemplativa i activista.

Rafael Ribó ha volgut començar la ponència posant en relleu la importància de la institució com a defensora de les persones i l’honor que ha suposat presidir-la, i ha enviat un agraïment extens a tots els treballadors, col·laboradors i persones que d’alguna manera han vetllat per garantir els drets humans.

El síndic ha volgut insistir que malgrat que durant els darrers divuit anys s’han atès més de 650.000 persones, encara hi ha part de la població que no coneix la institució, especialment entre la població més vulnerable, i, per tant, cal que entre tots contribuïm a difondre-la i fer-la més accessible.

També ha reflexionat sobre el concepte de dret, que va més enllà del que recull la normativa jurídica i que, per tant, cal interpretar-lo de manera àmplia i d’acord amb els tractats internacionals i amb la Convenció dels Drets Humans.

Quant als subjectes, Rafael Ribó diu que cal posar l’accent en les persones i superar el concepte de ciutadans, perquè els drets humans es prediquen de tots els éssers humans de la mateixa manera, independentment de la situació administrativa en què es trobin.

Quant al dret a la salut, ha volgut destacar que Catalunya té un sistema de salut excel·lent però que la covid ha servit per evidenciar que té falles que faciliten la fugida cap a la privatització. En aquest sentit, ha reclamat la importància de millorar el sistema de finançament, la qual cosa permetria corregir els principals problemes detectats, com ara la saturació de les urgències hospitalàries, les llistes d’espera o les mancances en salut mental i en l’atenció primària.

Pel que fa al dret a l’educació, el síndic ha insistit un cop més en la necessitat que totes les polítiques públiques vagin dirigides a garantir la igualtat d’oportunitats. En aquest context, el Pacte contra la segregació escolar, promogut per la institució, ha estat una bona eina i ha permès reduir un 10% els nivells de segregació escolar a Catalunya. Aquesta reducció és encara avui insuficient i el síndic insisteix que cal desplegar els principals instruments previstos en el Decret 11/2021. El síndic també ha volgut remarcar la necessitat que cal un canvi de paradigma i que cal evolucionar del model d’escolarització diferenciada cap un veritable model d’educació inclusiva. A banda de millorar els recursos, el síndic recorda que també cal un canvi cultural. També ha destacat que el model lingüístic escolar actual ajuda a reduir les desigualtats educatives i que, per tant, cal preservar-lo.

La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant reconeix el dret dels infants a manifestar les seves opinions en els assumptes que els puguin afectar i, especialment, el dret a ser escoltats en qualsevol procediment judicial o administratiu que els afecti. De l'experiència del Síndic, se'n desprèn que aquest dret encara no és present en la majoria dels àmbits públics en què s'ha d'aplicar, i insisteix que els professionals que treballen amb els infants han de tenir la màxima preparació perquè es pugui fer efectiva una escolta real de manera directa i indirecta, i adequada a les característiques de l’infant.

Cal un canvi profund del model d’atenció i cura cap a la gent gran. S’ha de posar l’accent en la cura a la llar, i evitar la tendència a la institucionalització. La situació d'emergència sanitària viscuda durant el 2020 ha posat de manifest la vulnerabilitat dels equipaments residencials per a la gent gran. En aquest sentit, el síndic considera imprescindible revisar amb urgència el model residencial, analitzar a fons l’estructura i la mida dels centres residencials, l’atenció social i mèdica a les persones usuàries i els protocols vigents, els recursos humans i les ràtios de professionals, o els recursos alternatius als residencials (pisos tutelats, suport a la pròpia llar).

Rafael Ribó també ha advertit que cal garantir el dret a un habitatge assequible a totes les persones. Això fa imprescindible incrementar el parc d’habitatge públic i establir un pla de xoc per donar resposta efectiva a les situacions d’emergència residencial.

Gran part de les actuacions del Síndic durant els darrers anys han estat relacionades amb l’increment de les situacions de pobresa i amb els mecanismes per fer-hi front. Davant d’això, el síndic demana que la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital esdevinguin instruments de fàcil accés per a les persones vulnerables. En aquest sentit, també ha volgut alertar que s’apropa una crisi alimentària per la guerra d’Ucraïna, que algunes entitats ja han començat a denunciar, i que la inflació desbocada incrementarà la vulnerabilitat de les persones amb rendes més baixes. Si bé és cert que la Llei 24/2015 impedeix el tall de subministraments bàsics a les persones en situació de vulnerabilitat, queda pendent donar una solució definitiva al deute que contrauen i cal signar els convenis amb les empreses subministradores per a la condonació d’aquest deute.

Pel que fa als drets de les persones amb discapacitat, cal avançar encara molt per fomentar els recursos d'inclusió d’aquestes persones en la comunitat, facilitant-los els suports que necessitin per viure de manera independent, en la línia marcada per la Convenció de l'ONU. Cal desenvolupar la cartera de serveis i actualitzar els mòduls.

Quant al medi ambient, els últims anys la crisi ha aturat alguns projectes, tot i que això no ha significat un canvi total de paradigma ni de mentalitat, ja que les administracions han continuat aprovant, amb més o menys intensitat, projectes amb incidència ambiental, paisatgística i urbanística. En aquest punt, el síndic demana als poders públics que davant l’existència d’indicis raonables d’afectacions ambientals adoptin sempre l’opció més prudent i cautelosa i, alhora, la menys perjudicial per al territori.

En els drets de les persones privades de llibertat, el síndic ha volgut posar en valor tota la tasca duta a terme pel Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura, que cada setmana visita sense avís previ espais de privació de llibertat (presons, comissaries de policia, centres per a joves...). Les millores en el sistema penitenciari català són evidents, però hi ha aspectes que encara s’han de perfeccionar, com ara l’atenció a persones internes amb problemes mentals i addiccions, els protocols aplicables durant les contencions i l’ús de mesures penals alternatives. Pel que fa als cossos de seguretat, el síndic recorda que els agents han de circumscriure la seva actuació sota el principi de legalitat i proporcionalitat, i que sovint no es compleix el que estableix el Protocol d’Istanbul en les visites mèdiques.

Sobre drets i llibertats, el síndic ha destacat la Convenció europea de drets humans del Consell d’Europa com a eina de defensa més rellevant. Utilitzant aquest text de referència, el Síndic ha pogut constatar que diverses normatives de rang legal aprovades a l’Estat vulneraven drets, com podria ocórrer amb la Llei de seguretat ciutadana o amb algunes interpretacions relacionades amb la Llei orgànica electoral. En aquesta línia ha exemplificat com la defensa dels drets ha d’anar més enllà de les lleis, i ha posat en relleu la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que recomanava diverses modificacions legislatives (delicte de sedició i rebel·lió, o de malversació) i estructurals per millorar la qualitat democràtica de l’estat, a través de la llibertat d’expressió i reunió, la llibertat ideològica o la potenciació del diàleg entre l’Estat i les estructures regionals. El síndic va ser convidat a comparèixer per fer el seguiment de l’assoliment de les recomanacions al Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa, on va repassar els incompliments en gairebé tots els punts per part de les autoritats competents.

Durant la seva intervenció, Rafael Ribó ha repassat el mandat i les competències que li atorga la Llei del Síndic, i també altres mandats recollits en altres lleis, com l’elaboració d’informes de l’àrea d’infància d’acord amb la Convenció de les Nacions Unides dels drets dels infants, o en matèria de discriminacions i LGTBIQ+, a banda de l’estudi complet del compliment de la Llei de transparència per part de les administracions.

Vídeo de la confèrencia

Tornar