Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla

Notícies

El Síndic alerta el Ple del Parlament de la necessitat de promoure actuacions de defensa dels drets de les persones davant la crisi econòmica i social

09/06/2022

Durant el 2021 ha rebut 11.932 queixes i 12.727 consultes i ha iniciat 264 actuacions d’ofici, el 40% de les quals són de l’àmbit de polítiques socials

La crisi originada per la pandèmia i la guerra d’Ucraïna han fet augmentar el risc de vulnerabilitat

Les polítiques públiques educatives han d’anar dirigides a garantir la igualtat d’oportunitats

En matèria de medi ambient cal adoptar sempre l’opció més prudent i menys perjudicial per al territori

Onze mesos després de l’adopció de la Resolució 2381 del Consell d’Europa, no s’ha acomplert cap recomanació en la seva totalitat

El síndic de greuges, Rafael Ribó, acompanyat pels dos adjunts, Jaume Saura i M. Jesús Larios, ha comparegut davant el Ple del Parlament per debatre l’Informe al Parlament 2021, que recull les xifres més destacades durant l’any. Com l’anterior, el 2021 ha estat marcat per la crisi de la covid-19, amb les consegüents afectacions no només al sistema de salut, sinó a un ampli conjunt de drets i a l’activitat econòmica del país.

El síndic ha volgut destacar que durant el 2021 s’ha tornat a superar el rècord de queixes presentades a la institució, prop de 12.000, i se n’han tramitat més de 18.000. També hi ha hagut més de 12.700 consultes i un elevat nombre d’actuacions d’ofici (264).

Un cop més, les actuacions vinculades a les polítiques socials són les que tenen més protagonisme a la institució del Síndic, amb més del 40% de noves queixes i prop del 60% de noves actuacions d’ofici. Quant al dret a la salut, la covid-19 ha afectat, sobretot, l’atenció primària i les llistes d’espera. En aquest punt, el síndic ha reclamat que es millori el sistema de finançament i que es desplegui amb determinació i fermesa el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària i comunitària que s’ha endegat.

Pel que fa a la pobresa, el Síndic denuncia que la pandèmia ha fet augmentar la taxa de pobresa a Catalunya i reivindica que és necessari avançar en la redefinició de les prestacions existents i en la configuració d’un nou sistema de protecció més ajustat a les necessitats de persones més vulnerables. En aquest sentit, també ha volgut alertar dels problemes que pot ocasionar una crisi alimentària per la guerra d’Ucraïna, que algunes entitats ja han començat a denunciar, i que el creixement de la taxa d’inflació incrementarà la vulnerabilitat de les persones amb rendes més baixes. Si bé és cert que la Llei 24/2015 impedeix el tall de subministraments bàsics a les persones en situació de vulnerabilitat, queda pendent donar una solució definitiva al deute que contrauen i cal signar els convenis amb les empreses subministradores per a la condonació d’aquest deute.

Pel que fa al dret a l’educació, el síndic ha insistit un cop més en la necessitat que totes les polítiques públiques vagin dirigides a garantir la igualtat d’oportunitats. En aquest context, el Pacte contra la segregació escolar, promogut per la institució, ha estat una bona eina i ha permès reduir un 10% els nivells de segregació escolar a Catalunya. Aquesta reducció és encara avui insuficient i el síndic insisteix que cal desplegar els principals instruments previstos en el Decret 11/2021. El síndic també ha volgut remarcar la necessitat que cal un canvi de paradigma i que cal evolucionar del model d’escolarització diferenciada cap un veritable model d’educació inclusiva. A banda de millorar els recursos, el síndic recorda que també cal un canvi cultural. També ha destacat que el model lingüístic escolar actual ajuda a reduir les desigualtats educatives i que, per tant, cal preservar-lo.

Quant al medi ambient, els últims anys la crisi ha aturat alguns projectes, tot i que això no ha significat un canvi total de paradigma ni de mentalitat, ja que les administracions han continuat aprovant, amb més o menys intensitat, projectes amb incidència ambiental, paisatgística i urbanística. En aquest punt, el síndic demana als poders públics que davant l’existència d’indicis raonables d’afectacions ambientals adoptin sempre l’opció més prudent i cautelosa i, alhora, la menys perjudicial per al territori. En aquest punt ha destacat els centenars de queixes rebudes pel desacord amb la configuració de l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica o amb el sistema de recollida selectiva implantat en diversos municipis, o pel rebuig al model establert en el Decret de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables. El Síndic ha recomanat millores a l’Administració pel que fa a la configuració de l’impost del CO2 (com, per exemple, no taxar vehicles que estan donats de baixa), el reajustament de la gestió de residus (adaptant-la a les necessitats de cada barri o municipi) i la necessitat d'elaborar un pla territorial sectorial d'implantació d'energies renovables i de prioritzar la implantació en sòls degradats o ja alterats.

En l’apartat drets civils i polítics, el síndic ha posat l’accent en l’informe S’haurien de jutjar els polítics per declaracions emeses en exercici del seu càrrec?, que fa un seguiment de la Resolució 2381 del Consell d’Europa, i que plantejava, entre d’altres, el necessari tractament polític −no penal− del conflicte català, la modificació de delictes com el de sedició, rebel·lió i malversació i el diàleg entre les parts. El Síndic ha destacat que onze mesos després de l’adopció de la Resolució, no s’ha acomplert cap recomanació en la seva totalitat, i ha explicat que així ho va denunciar durant la seva compareixença en audiència al Consell d’Europa del passat 29 d’abril.

Tornar