Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Notícies
El síndic participa en una jornada sobre ciberseguretat i espionatge en el marc de la UE
La jornada ha estat organitzada per la Delegació del Govern davant la UE i ha tingut lloc a Brussel·les
Rafael Ribó ha conclòs que l’espionatge amb Pegasus és un atemptat als drets fonamentals de les persones afectades
El síndic de greuges, Rafael Ribó, ha participat telemàticament aquesta tarda en una jornada organitzada per la Delegació del Govern davant la UE per debatre sobre si els programaris espies són compatibles amb la legislació europea, i quines mesures poden prendre els governs per protegir els ciutadans europeus i garantir la ciberseguretat dins de la Unió Europea.
Durant la jornada, Ribó ha presentat l’informe Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i d’altres drets, que va lliurar al Parlament de Catalunya el passat mes de juny.
En aquest context, el Síndic ha volgut destacar que els sistemes de ciberespionatge globals són una realitat a Europa i que provocaran un debat i una reflexió sobre la manera en què les agències d’intel·ligència i els cossos de seguretat han de controlar l’ús d’aquests recursos tecnològics.
En el cas concret d’Espanya, el Síndic ha conclòs que l’espionatge que es va fer mitjançant Pegasus és un atemptat als drets fonamentals de les persones afectades. En el cas de les divuit persones que suposadament van ser espiades amb autorització judicial, el Síndic ha destacat que aquest espionatge pot haver suposat un atemptat a drets fonamentals, encara que s’hagi respectat la legalitat formal.
Pel que fa a la resta de persones, més de quaranta, Rafael Ribó ha manifestat que diversos indicis apunten que no s’ha respectat cap mena de legalitat i que la ingerència sobre els seus drets fonamentals s’ha fet sense restriccions i sense cap control. En concret, a criteri de la institució s’han produït lesions injustificades en el dret a la intimitat personal, familiar i professional; en el dret de defensa; en el dret a la confidencialitat entre client i advocat; en el dret a participar en la gestió dels afers públics personalment o per mitjà dels seus representants, i en el dret a un jutge predeterminat per la llei.
Davant d’aquests fets tan greus, el Síndic ha volgut insistir que cal que els poders públics reparin els danys causats a les persones afectades i que reformin urgentment la Llei de secrets oficials. En aquest sentit, Ribó veu imprescindible fixar un límit temporal a les observacions de les comunicacions, atès que amb el disseny legal actual podrien ser indefinides. També creu que un cop finalitzada l’actuació governativa d’observació i conclosa amb una resolució judicial valorativa, seria convenient traslladar l’expedient a la persona interessada, amb accés ple a l’expedient administratiu i judicial generat, a fi que pugui al·legar el que consideri adient sobre l’eventual vulneració dels seus drets.
Finalment, a criteri del Síndic la llei també hauria d’explicitar que queden excloses d’investigació les observacions de membres de partits polítics, sindicats i associacions legals, i que es prohibeix observar les relacions entre client i advocat o interferir-hi de qualsevol manera.
En la jornada, que ha estat presidida per Gorka Knörr, representant de la Generalitat de Catalunya davant la UE, també hi ha participat Joan Queralt, catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i col·laborador en l’informe del Síndic.
El debat ha estat moderat per Laura Kabelka, reportera tècnica d'EURACTIV, una xarxa de comunicació especialitzada en política de la Unió Europea.
