Notícies

Una quarta part de la població en situació de pobresa severa no pot accedir al bo social elèctric

La reactivació de l’activitat després de la pandèmia de covid-19, la crisi de l’habitatge o la guerra d’Ucraïna són algunes de les causes que expliquen un increment important del preu del gas i l’electricitat, que fa que la prevalença de la pobresa energètica s’hagi incrementat i esdevingui un problema que ha entrat amb força a l’agenda política de les administracions, les entitats o les empreses subministradores. Així, la despesa de les llars en subministraments d’aigua, llum i gas s’ha incrementat el 7 % des d’abans de la pandèmia i el 30 % des d’abans de la crisi econòmica del 2008.

En aquest punt, Catalunya se situa entre les comunitats autònomes i els països europeus amb una despesa en subministraments per a la llar més elevada. Això comporta que el 20 % de les famílies tinguin dificultats per mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, i que el 9 % de les persones presentin retards en el pagament de les factures. A més, la pobresa energètica és més prevalent entre la població de nacionalitat estrangera o l’aturada, que té el doble de probabilitats de patir aquesta privació que la població espanyola o ocupada. Davant d’això, deu anys després que es posessin en marxa les primeres mesures de lluita contra la pobresa energètica, la institució fa balanç de la situació amb un nou informe titulat La pobresa energètica a Catalunya 2023: reptes pendents en un context de crisi energètica.  

Coincidint amb aquest context, entre el 2019 i el 2022 la institució ha rebut un 125 % més de queixes relacionades amb el consum d’energia (han passat de 717 a 1.614), i un 35 % més de queixes relacionades amb el consum d’aigua (de 304 a 409). Moltes d’aquestes queixes fan referència a problemes per pagar les factures, problemes relacionats amb el bo social o talls de subministrament per impagament.

La síndica reconeix l’esforç que han fet el conjunt de les administracions els darrers anys per adoptar mesures per lluitar contra el fenomen de la pobresa energètica. Destaca, per exemple, el bo social elèctric o el bo social tèrmic, les tarifes socials en el rebut de l’aigua o la possibilitat d’evitar els talls dels subministraments bàsics, la qual cosa està més garantida gràcies a l’aprovació de la Llei catalana 24/2015. La síndica també reconeix l’efecte positiu que han tingut les darreres mesures més conjunturals preses arran de la guerra d’Ucraïna, com ara reduir l’IVA de la llum i el gas o establir un topall en el preu del gas en el mercat majorista, però adverteix que està previst que aquestes mesures finalitzin el 31 de desembre de 2023, quan els problemes estructurals que encareixen els preus dels subministraments possiblement no hauran desaparegut.

Per això, en aquest informe la institució del Síndic de Greuges de Catalunya també vol recollir un seguit de reptes pendents que cal afrontar per millorar els indicadors de pobresa energètica.

Així, l’informe denuncia que el bo social elèctric no arriba a part de les famílies que es troben per sota del llindar de la pobresa. En concret, s’estima que prop de dues terceres parts de la població en situació de risc de pobresa (65 %) i prop d’una quarta de la població en situació de privació material severa (23 %) no hi pot accedir. Aquests problemes de cobertura es deuen, en part, a l’existència de dèficits d’informació, dificultats en la tramitació, situacions d’exclusió residencial i també al fet que una part de les famílies en risc de pobresa no compleixen el criteri de renda establert. El llindar de renda per determinar la situació d’exclusió residencial i per assegurar la cobertura de les mesures per combatre la pobresa energètica, previst en la Llei 24/2015, és més elevat que el llindar d’elegibilitat establert per al bo social elèctric. Això pot comportar la paradoxa que persones o unitats de convivència a les quals s’ha evitat un tall de subministrament per estar en situació de
pobresa energètica no tinguin dret d’accés al bo social.

Estimació de la cobertura del bo social a Catalunya (2022)

A més, els descomptes ordinaris establerts del 25 % per als consumidors vulnerables i del 40 % per als vulnerables severs no són suficients per situar el pes de la factura de l’electricitat als nivells de despesa mitjana sobre el pressupost familiar (2,65 %). Sí que permeten situar el pes de la factura per sota la mitjana els descomptes del 65 % i el 80 % respectivament, establerts excepcionalment fins a finals d’any, per la qual cosa la institució veu imprescindible prorrogar-los.

L’informe també posa de manifest la manca de desplegament reglamentari de la Llei 24/2015, en el sentit que s’ha de regular un protocol de comunicació entre serveis socials bàsics i empreses subministradores per evitar talls a persones vulnerables.

En la mateixa línia, també destaca que la Generalitat només té signat un conveni amb empreses subministradores –Endesa– per garantir que concedeixen ajuts a fons perdut o que apliquen descomptes molt notables a persones en situació de risc d’exclusió residencial.

Per acabar, l’informe també denuncia la manca de regulació adequada del servei d’aigua, ja que alguns reglaments municipals no aborden les problemàtiques relacionades amb els drets de les persones ni preveuen tarifes socials per a persones vulnerables.

A partir d’aquí, l’informe vol traslladar un seguit de recomanacions al conjunt de les administracions i a les empreses subministradores:

• A l’Administració general de l’Estat: desburocratitzar la tramitació del bo social elèctric i simplificar la documentació que cal aportar per demanar-lo, mantenir l’IVA reduït per als consumidors vulnerables més enllà del 31 de desembre i facilitar uns models de les factures de llum i gas més clars. 

• A la Generalitat: impulsar la signatura de convenis amb altres empreses subministradores, com Naturgy o Iberdrola; desplegar reglamentàriament el procediment que han de seguir les empreses per garantir que no es tallen els subministraments a persones que tenen acreditada la vulnerabilitat social, i implantar una xarxa d’oficines o punts d’assessorament per a persones vulnerables arreu del territori. 

• A les administracions locals: regular un preu assequible de l’aigua, aprovar reglaments del servei de subministrament d’aigua i fer factures més clares i entenedores.   

• A les empreses subministradores: facilitar el pas dels consumidors vulnerables a les tarifes regulades d’electricitat i gas, reforçar la comunicació amb els serveis socials i evitar les gestions de recobrament de deutes als consumidors vulnerables.

Tornar