Discapacitat

Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla

Les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta de persones. Tanmateix, es tracta d’un col·lectiu vulnerabilitzat i amb més dificultats per al ple exercici d’aquests drets.

El propòsit de la Convenció de drets de les persones amb discapacitat és promoure, protegir i assegurar el ple gaudi per part de les persones amb discapacitat de tots els drets i les llibertats fonamentals reconeguts per a totes les persones en igualtat d’oportunitats, i també promoure la seva capacitat de viure i decidir sobre la seva vida de la manera més autònoma possible i amb el respecte de la seva dignitat com a persones.

La convenció inclou una sèrie de drets materials concrets que cal desplegar per mitjà de polítiques públiques clares i efectives. Tot i que els darrers anys hi ha hagut avenços importants relacionats amb la legislació i la planificació de polítiques de reconeixement i garantia dels drets de les persones amb discapacitat, encara cal impulsar polítiques transversals i normatives específiques que permetin l’exercici ple dels drets i les oportunitats de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la vida, amb la implicació de totes les administracions.

El Pla de drets humans de Catalunya, elaborat per l’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC), formada pel Síndic de Greuges de Catalunya i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, també recull un conjunt d’accions legislatives, administratives i polítiques que cal posar en marxa per fer efectius els drets d’aquest col·lectiu en els propers quatre anys.

1. Síntesi de les principals recomanacions emeses pel Síndic

L’atenció residencial

El Síndic sovint rep queixes referides a persones que presenten una discapacitat, per les demores importants amb què es troben per accedir al servei residencial que s'ha determinat com a més idoni en el seu cas, després que ja s'ha fet la valoració corresponent. Majoritàriament, fan referència a persones que presenten discapacitat intel·lectual, que ja fa anys que tenen aquesta orientació diagnòstica i que en algun cas, fins i tot en el moment en què es va emetre el dictamen d'orientació a serveis residencials per a persones amb discapacitat, ja es va considerar que es tractava d'una situació d'urgència.

El Síndic ha incidit en la necessitat de promoure un increment efectiu i significatiu de la dotació de places residencials per atendre les demandes existents, i de característiques adequades als diversos perfils i necessitats que es poden plantejar. Aquest increment hauria de ser un objectiu prioritari de les actuacions públiques per garantir que totes les persones que no poden romandre al seu domicili puguin accedir a un servei residencial en un temps raonable, perquè en molts casos aquesta és l'única manera de garantir l'atenció correcta de les seves necessitats i fer-la compatible amb les de la seva família

La situació de vulnerabilitat dels equipaments residencials s’ha vist incrementada durant la pandèmia. En el marc de les queixes rebudes i les actuacions iniciades, el Síndic ha detectat insuficiències d’informació, de relació i diàleg amb els familiars, de transparència i de lideratge, i també s’han evidenciat greus mancances tant en recursos materials com humans, sobretot al principi de la pandèmia.

En aquest context, el Síndic va recomanar de revisar amb urgència el model residencial i la seva capacitat d’afrontar la pandèmia amb les mesures de precaució i prevenció indispensables. Es va considerar important i necessari potenciar i desenvolupar els recursos alternatius al residencial (pisos tutelats, suport a la pròpia llar) que permetessin que el sistema d’atenció social estigués més descentralitzat i dispersat en recursos amb menys nombre d’usuaris.

L’accés a l’educació

La Llei d’educació (LEC) estableix la inclusió escolar com a principi rector del sistema educatiu, i l’escola inclusiva com a base per a l’atenció de tots els alumnes, independentment de les seves condicions i capacitats. Els infants i adolescents amb discapacitat han de ser escolaritzats, sempre que sigui possible, en centres ordinaris i a rebre una atenció educativa adequada a les seves necessitats que els garanteixi el màxim desenvolupament possible.

Ara bé, les garanties de la inclusió i la igualtat d’oportunitats per als infants i adolescents amb discapacitat s’han de fer efectives tant en el sistema educatiu com en el conjunt de l’oferta educativa no reglada i, en general, en la interacció de l’infant amb els elements de l’entorn i en totes les activitats de la vida diària. Per a això és indispensable garantir l’accés dels infants a les prestacions, els serveis i els suports necessaris en cada cas (suports personals, mecànics i tècnics, teràpies, acompanyaments, adaptacions físiques, adaptacions curriculars, etc.). La realitat, però, és que els infants i els adolescents amb discapacitat continuen trobant-se moltes dificultats per poder integrar-se plenament i participar en serveis normalitzats i amb els suports i atencions gratuïts que els permetrien una integració real i efectiva en condicions d’igualtat. La majoria d’aquestes dificultats tenen a veure amb la insuficiència de recursos de suport (suports a l’aula, en les activitats de lleure i esportives i familiars, etc.), amb la manca de formació específica sobre atenció a la diversitat d’alguns dels professionals (docents i no docents) que intervenen amb ells en els serveis educatius i de lleure o no reglats, les mancances d’adaptació del funcionament dels serveis a la diversitat, la manca de flexibilitat en la normativa esportiva de competició en edat escolar, i la manca d’accessibilitat en els transports, la comunicació i els espais, especialment en els que són adreçats als infants, com ara els parcs i les zones d’esbarjo.

A més, durant la pandèmia, el Síndic ha rebut queixes que posen de manifest la manca gairebé absoluta de suport i d'atenció per part dels professionals i els serveis que habitualment els atenen. Davant aquest fet, el Síndic manifesta que cal reforçar i ampliar l'abast d'alguns dels serveis, prestacions bàsiques i recursos especialitzats i adoptar mesures excepcionals de suport al domicili.

L’accessibilitat i les dificultats per desplaçar-se

Un dels temes tractats al llarg dels anys és els problemes d’accessibilitat amb què es troben les persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda, en general, per desplaçar-se amb normalitat. Concretament, en les queixes rebudes, s’exposen les dificultats que s’han detectat en espais molt diversos pel fet de no disposar d'un itinerari plenament accessible per accedir-hi o per moure's de manera autònoma un cop s'hi ha accedit.

En aquesta mateixa línia, cal tenir present que els obstacles físics (o de qualsevol altre caràcter) no només perjudiquen les persones amb mobilitat reduïda, sinó també altres persones que presenten una situació puntual i temporal, o que es troben en una determinada etapa de la vida en què les seves capacitats es veuen afectades. Així doncs, cal ser conscients d'aquesta situació i avançar cap a una accessibilitat universal.

El Síndic considera que el concepte de sostenibilitat és més ampli que la seva accepció mediambiental i que també inclou aspectes socials i econòmics, i que l'organització de l'espai i el disseny urbans han de promoure la igualtat i la inclusió de les persones.

En sentit més ampli, el Síndic creu necessari que s’elabori un mapa de l’accessibilitat a Catalunya en l’entorn, els transports, la comunicació, l’edificació i els serveis, i també una proposta d’actuació que inclogui mesures per afavorir l’accessibilitat física, sensorial i cognitiva en aquests entorns.

També considera necessari adoptar mesures per fer accessible (accessibilitat sensorial i cognitiva) la informació de les totes administracions públiques i serveis públics en línia, de manera que es garanteixi el dret a la igualtat en l’accés a la informació i a l’Administració electrònica (sistemes de lectura fàcil i sistemes alternatius i augmentatius de la comunicació).

L'accés a l’habitatge

El Síndic també ha rebut queixes en què s’exposa la situació en què es troben persones que han patit una discapacitat sobrevinguda i que viuen en un habitatge amb barreres arquitectòniques. Es tracta de persones amb pocs ingressos econòmics que no els permeten accedir a un habitatge de lloguer del mercat privat i sol·liciten a l’Administració l'adjudicació d'un habitatge de lloguer social accessible i que sovint els és denegat.

El Síndic destaca la necessitat de modificar aquells Reglaments que regulen l'adjudicació d'habitatges del Fons d'habitatges de lloguer social perquè incloguin les situacions de les persones que han sofert una situació de discapacitat sobrevinguda i/o de gran dependència que els impossibilita seguir vivint a l'habitatge habitual quan no està adaptat a les seves necessitats específiques.

L'accés a la funció pública

A partir de l'anàlisi de diferents borses de treball de les administracions públiques, el Síndic va assenyalar, en l'Informe de 2016, que no acostumen a incloure mesures de discriminació positiva en favor de la integració de persones amb discapacitat per facilitar-los l'accés a l'ocupació temporal, a diferència de la quota de reserva específica que la Llei ha previst per accedir a la condició de funcionari de carrera o personal laboral fix.

En aquest sentit, el Síndic ha recomanat a les administracions que promoguin accions per afavorir l'accés de les persones amb discapacitat a les convocatòries d'ocupació temporal. També recorda que els mecanismes o incentius per facilitar l'accés s'han de mantenir mentre continuï essent necessari corregir o compensar els desavantatges que tenen per incorporar-se a la feina, i que l'impuls per garantir la presència de les persones amb discapacitat no s'ha de restringir exclusivament a les convocatòries d'accés derivades de les ofertes d'ocupació.

Enguany, la Generalitat va informar de la posada en marxa un projecte de decret per a la selecció de personal funcionari interí amb un percentatge de reserva d'un mínim del 5% i el Síndic estarà amatent a les novetats en aquesta matèria.

El dret de vot

En l’àmbit del dret de participació política, hi ha hagut avenços importants, no exempts d’obstacles, per a les persones amb discapacitat. El Síndic s’havia pronunciat en diverses ocasions en contra de les limitacions del dret de sufragi de les persones incapacitades judicialment que, fins al mes de desembre de 2018, determinava la LOREG. A parer del Síndic, la reforma de la Llei per derogar aquestes limitacions donava compliment a l’article 12 del Conveni sobre els drets de les persones amb discapacitat i complia les recomanacions formulades l’any 2011 pel Comitè dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU en l’informe sobre l’Estat espanyol.

En aquest context, van resultar molt preocupants les dues instruccions emeses el 2019 per la Junta Electoral Central (la segona, com a reacció insuficient a les crítiques a la primera), que, en una innecessària interpretació de la reforma de la LOREG, donaven instruccions als membres de les meses electorals que comportaven una discriminació indirecta per raó de la discapacitat. En efecte, la primera d’aquestes resolucions assenyalava que les meses electorals havien d’admetre el vot de qualsevol persona “amb aparent discapacitat” que es trobés inscrita en el cens, però que si qualsevol membre de la mesa considerava que el vot d’aquella persona podia no ser exercit de manera conscient, lliure i voluntària, ho podria “fer constar en l’acta de la sessió”, sense impedir-ne el vot. La instrucció no aclaria les conseqüències per al sufragi d’aquella urna, però estigmatitzava la persona afectada i podia tenir un efecte dissuasiu per al col·lectiu. La segona instrucció suprimeix la referència a l’aparença de discapacitat, però manté el títol de la instrucció i el contingut.

Davant això, el Síndic es va adreçar a la Junta Electoral Central per recomanar que deixés sense efecte part del redactat de la Instrucció 7/2019, ja que considera que continua donant lloc una situació de discriminació de les persones amb discapacitat i el seu dret de vot. També s’ha adreçat al Defensor del Poble, que ha donat suport a la demanda del Síndic de suprimir la facultat d’apreciació subjectiva dels membres de les meses, interventors i apoderats de valorar el caràcter del vot de les persones amb discapacitat.

Copagament de medicaments i col·lectius exempts d’aportació econòmica

El Sistema Nacional de Salut té establerts uns percentatges d'aportació en el preu dels medicaments que oscil·len entre l'exempció i el 60%, amb l'aportació específica del 10% per a la majoria de pensionistes de la Seguretat Social, arran del que disposa el reial decret esmentat.

En la regulació de l'aportació farmacèutica de les persones amb discapacitat, però, es continua discriminant les persones que treballen o que perceben una prestació contributiva de la Seguretat Social.

La reserva de places d’aparcament per a persones que presenten discapacitat

Una altra queixa recurrent a la institució és per la manca d’instruments normatius d'àmbit local que regulin els criteris d'adjudicació de les reserves d'estacionament per a persones amb discapacitat i que la concessió o denegació de reserves de places s'ha fet a partir d'una valoració tècnica de cada supòsit considerat individualment.

El Síndic s'ha dirigit a diversos ajuntaments per recordar que les mesures que recull l'article 5 del Decret 97/2002 tenen caràcter obligatori, que han d'estar regulades mitjançant ordenances i que la inexistència d'una disposició general d'àmbit municipal reguladora d'aquesta qüestió és una anomalia que cal corregir per adequar-se a la normativa vigent i per raons de seguretat jurídica.

Els tributs

Les persones amb discapacitat constitueixen un sector de població que necessiten garanties suplementàries per viure amb plenitud de drets o participar en igualtat de condicions que la resta de ciutadans en la vida econòmica, social i cultural del país.

Les administracions han de regular beneficis fiscals com a mesures de suport a les persones i els col·lectius més necessitats, fer efectiu el principi de capacitat econòmica i garantir el principi d'igualtat. D'altra banda, les administracions han de garantir en la seva actuació que aquestes mesures siguin reals i efectives, i que no es converteixin en beneficis formals, d'aplicació material difícil o impossible.

El Síndic reitera la necessitat que s'adoptin beneficis fiscals amb l’objectiu de garantir el principi d'igualtat, que es facin les modificacions legals oportunes perquè les exempcions es puguin aplicar des del moment en què es concedeix efectes a la situació de discapacitat o que s'equiparin legalment amb els pensionistes per una incapacitat permanent. En aquest context, el Síndic ha obert diverses actuacions d’ofici amb la finalitat d'estudiar el règim fiscal dels patrimonis protegits de les persones amb discapacitat i fer, si escau, les recomanacions que siguin pertinents en la lluita per garantir els drets socials de les persones amb discapacitat, la igualtat d'oportunitats i el gaudi d'una digna qualitat de vida.

Les prestacions per cures en l’entorn familiar

També es reben queixes en què es planteja la disconformitat amb el retard amb què es fan efectives les prestacions per cures en l’entorn familiar reconegudes a favor d’un infant o adolescent dependent.

En aquest context, el Síndic ha defensat que l’Administració ha de prioritzar el pagament de les prestacions econòmiques per cures en l’entorn familiar en els casos d’infants i adolescents i, en conseqüència, que no ha d’aplicar cap termini suspensiu en relació amb aquesta prestació perquè és contrari a l’interès superior de l’infant i contravé la normativa interna de protecció dels drets dels infants i adolescents i la Convenció sobre drets dels infants.

L’accés a la cultura i l’esport

Al llarg dels anys també s’han rebut queixes per les dificultats que tenen les persones amb discapacitat de participar, en condicions d’igualtat amb les altres, en la vida cultural, les activitats recreatives, l’esplai i l’esport.

En aquest sentit, el Síndic destaca que les administracions públiques han d’implementar ajustos raonables en el marc de les seves competències, i així ajudar a garantir el dret a la igualtat d’oportunitat de les persones amb discapacitat física, intel·lectual i sensorial de manera més immediata.També demana que s’adoptin mesures per assegurar el gaudi efectiu i en condicions d’igualtat per part de les persones amb discapacitat del dret al reconeixement i al suport de la pròpia identitat cultural i lingüística específica.

En concret, cal adoptar mesures per garantir l’accessibilitat cognitiva, sensorial i física a tot tipus de material cultural, en programes de televisió, pel·lícules i altres activitats culturals en formats accessibles, serveis culturals, teatres, museus, cinemes, biblioteques i serveis turístics, i tant com sigui possible, a monuments i llocs d’importància cultural nacional de manera accessible. També cal ordenar i simplificar el sistema d’accessibilitat econòmica per a persones amb discapacitat a la cultura, l’esport, l’educació (beques, gratuïtat per a acompanyants, reducció en les inscripcions a activitats culturals i formatives en centres cívics i altres establiments públics, accés gratuït a museus i altres instal·lacions culturals, reduccions en teatres, cinemes, concerts, etc. ).