Lleure educatiu

Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla

La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant estableix el dret dels infants al lleure i a participar en les activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esplai existents, i el deure de les administracions de fer-ho possible (art. 31). D’acord amb el caràcter educatiu del temps de lleure, aquest dret al lleure s’ha associat cada cop més amb el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats. Les activitats de lleure educatiu ofereixen als infants importants oportunitats de desenvolupament personal i social, i és per aquest motiu que cal reconèixer aquest dret i fomentar-ne l’accés en condicions d’igualtat.

1. Síntesi de les principals recomanacions emeses pel Síndic

Mancances en el desplegament normatiu

Malgrat que l’Estatut d’autonomia reconeix el dret dels infants al joc i a participar en activitats culturals, artístiques i lúdiques, el lleure ha estat un àmbit poc regulat i el dret al lleure en igualtat d’oportunitats no ha estat plenament reconegut des d’un punt de vista jurídic ni polític. Tot i els avenços que van suposar la Llei 14/2010 i la 12/2009, a la pràctica continuen havent-hi dèficits importants d’equitat en la participació dels infants i joves a les activitats de lleure, i també una manca de garanties de qualitat en la provisió de l’atenció educativa, la qual cosa evidencia la necessitat de desplegar i protegir jurídicament el dret al lleure educatiu.

Desigualtats econòmiques en l’accés

El lleure educatiu és un dels àmbits en què tenen més incidència les desigualtats d’accés, però són escasses les polítiques efectives d’accessibilitat desplegades per les administracions públiques. Ja és una evidència que en un context de baixa despesa pública possibles situacions de pobresa infantil dificulten les oportunitats de participació dels infants en el lleure educatiu. Malgrat que la normativa preveu que les administracions públiques han d’establir mesures de foment per garantir que tots els alumnes puguin accedir a les activitats d’educació en el lleure, no hi ha un sistema general d’ajuts que doni compliment a aquesta provisió.

En aquest escenari, la crisi de la COVID-19 ha posat en valor, més que mai, la importància del lleure educatiu com a espai de provisió d’oportunitats per als infants, amb una forta funció preventiva i compensadora de les desigualtats socials si es garanteix l’accés de l’alumnat socialment desfavorit a aquest àmbit educatiu. La participació a les activitats de lleure durant l’estiu s’ha reduït en un 34,5%. La crisi econòmica derivada de la pandèmia pot introduir obstacles a la participació dels infants socialment menys afavorits en activitats que requereixen un cost d’accés per part de les famílies, com ara les de lleure. Per contrarestar aquest fet, el Síndic demana que es promoguin mesures d’accessibilitat econòmica (ajuts econòmics, bonificacions i exempcions, sistemes de tarifació social, etc.).

Desigualtats territorials

El Síndic també ha denunciat reiteradament les desigualtats d’accés que tenen els infants socialment desfavorits pel fet que, de vegades, els barris i municipis amb una composició social menys afavorida presenten una oferta més feble i menys diversificada. També hi ha desigualtats internes, per exemple, la segregació escolar i la feblesa de determinades AFA, que afavoreixen l’existència de diferències importants entre centres escolars quant al seu nivell de dinamització educativa.

Mancances des del punt de vista inclusiu

Els dèficits d’educació inclusiva es fan presents a l’entorn escolar, especialment en les activitats complementàries i extraescolars i també en activitats i serveis fora d’aquests organitzats per entitats i administracions públiques. El Síndic recorda que els criteris d’admissió no poden ser discriminatoris i que tots els infants hi han de poder accedir en condicions d’igualtat, amb independència de les seves característiques personals. Cal adaptar l’activitat a les necessitats educatives especials, la formació del personal educador en l’atenció d’aquestes necessitats educatives especials, la no-assumpció de costos addicionals en les quotes d’accés i la prohibició d’impedir l’admissió d’infants per raons de discapacitat.

L’accessibilitat dels equipaments

A criteri del Síndic, cal promoure un millor aprofitament dels equipaments i dels espais públics per al desenvolupament d’activitats de lleure educatiu, especialment de centres escolars, que sovint estan infrautilitzats en l’horari no lectiu, tot i que l’ordenament jurídic ho preveu. El Síndic és partidari que els ajuntaments fomentin l’accés i l’obertura dels equipaments públics i de les instal·lacions de titularitat municipal a les entitats del lleure educatiu per al desenvolupament d’activitats educatives.