Adjunt general

Jordi Palou Loverdos ei er adjunt generau dera sindica de grèuges dempús deth 3 de hereuèr de 2025. Assistís e represente ara sindica ena sua abséncia. A estat restacat ara institucion deth Sindic de Grèuges dempús deth 2018, quan collaborèc en diagnostic deth Plan de drets umans de Catalonha ena formulacion deth dret ara vertat, ara justícia, ara reparacion e as garanties de non repeticion, e deth dret ara patz, amassa damb er Institut Novact de Nonvioléncia. En Junhsèga de 2024 s'incorporèc ara institucion coma assessor e responsable der airau de mediacion/conciliacion, justícia restaurativa e metòdes adequadi de solucion de conflictes damb perspectiva restaurativa.

A un mastèr en Dret Penau e Sciéncies Penaus, e estudis de doctorat ena madeisha disciplina dera Universitat de Barcelona (tèsi en procès). Tanben a un pòstgrad e un mastèr en Mediacion e Resolucion de Conflictes dera Universitat Ramon Llull. A estat professor enes encastres des drets umans, era mediacion e era resolucion pacifica de conflictes en diuèrses universitats nacionaus e internacionaus, coma er institut d'estudis politics Sciences Po de París, e professor visitant dera Universitat Estatau Rutgers de Nòva Jersey - Centre entad Estudi deth Genocidi e es Drets Umans.

Era sua profession coma avocat comencèc en 1990, e ei acreditat tant per Illustre Collègi dera Avocacia de Barcelona (ICAB) coma per International Criminal Bar, e tanben ei acreditat entà actuar deuant eth Tribunau Penau Internacionau (era Haia, Païsi Baishi). Era sua experiéncia abaste es especialitats de dret penau nacionau (adults e menors) e internacionau (crims internacionaus), e dret de familha e menors. Tanben ei consultor nacionau e internacionau en matèries especializades restacades damb era patz, era justícia e es drets umans. Es darrèri vint-e-quate ans a participat en procès de justícia universau qu'investigue crims internacionaus cometudi en Ruanda e ena Republica Democratica deth Còngo, a on a defenut victimes catalanes, espanhòles, ruandeses e congoleses.

Dempús deth 1998 a exercit coma mediador de conflictes e ei acreditat peth Centre de Mediacion de Catalonha (Generalitat de Catalonha). A aufrit vies de transformacion e solucion de conflictes en nombroses circonstàncies, damb era constitucion d'AEQUITAS, Centre de Mediacion e Resolucion Alternativa de Conflictes, en tot mediar entre persones, collectius e organizacions. Per exemple, siguec eth mediador principau deth procès politic Dialòg Intraruandés (2004-2011). A estat, tanben, supervisor en justícia restaurativa e conciliacion publica dera equipa de mediacion penau juvenila dera Generalitat de Catalonha (2005-2011) e supervisor des mediadors acreditadi peth Centre de Mediacion de Catalonha (2010-2011).

Eth Govèrn dera Generalitat de Catalonha lo nomentèc director generau deth Memorial Democratic (2011-2016) e, a proposta dera sindica de grèuges de Catalonha, siguec nomentat membre deth Sistèma Intèrn d'Informacion deth Parlament (SIIP) en Parlament de Catalonha (2023-2025).

A recebut eth prumèr prèmi de mediacion dera Associacion de Professionaus dera Mediacion de Conflictes de Catalonha (ACDMA) peth sòn assag Mediació en conflictes: vers un bumerang harmònic (2003); era Mencion Especiau deth Jurat deth Burèu de Promocion dera Patz e es Drets Umans dera Generalitat de Catalonha (2010) pera publicacion Justícia internacional, pillatge de guerra, drets humans i multinacionals; eth Prèmi Valors 2015 dera Avocacia Catalana, autrejat pes catorze collègis d'avocats qu'intègren eth Conselh dera Avocacia Catalana, en reconeishement des sues aportacions en encastre dera justícia universau, era mediacion en conflictes e era resolucion pacifica de controvèrsies a escala nacionau e internacionau. Atau madeish, a recebut eth Prèmi ADR Justícia 2022, autrejat peth Departament de Justícia dera Generalitat de Catalonha, pera organizacion e realizacion dera iniciativa en justícia restaurativa des audiéncies memorials en Catalonha sus era Guèrra Civiu e era dictadura franquista, coma milhor iniciativa en mediacion e resolucion alternativa de conflictes. Tanben a recebut eth Prèmi dera Dignitat 2023 pera madeisha iniciativa.

Ath delà, a estat membre fondador dera Comission de Justícia Penau Internacionau e Drets Umans e dera Comission de Mediacion der ICAB, membre dera Comission de Memòria Istorica der ICAB, vicepresident de Novact, vicepresident dera Fondacion Ficat e director e membre deth Patronat dera Fondacion Carta dera Patz dirigida ara ONU (2018-2024).

Finaument, a collaborat en diuèrsi mejans de comunicacion nacionaus e internacionaus (television, ràdio e premsa escrita), e ei autor de diuèrsi libres e articles especializadi sus era matèria de drets umans, justícia universau, crims contra era umanitat, dret internacionau umanitari, mediacion e resolucion pacifica de conflictes.

Donades de contacte

Adjunta entara defensa des drets des infants e des adolescents

Aida C. Rodríguez ei era adjunta entara defensa des drets des infants e des adolescents deth Sindic de Grèuges de Catalonha dempús deth 18 d’abriu de 2023. Assistís era sindica e exercís es competéncies delegades ena proteccion des infants e des adolescents en contèxte dera Convencion internacionau des drets des infants. Abans d'aucupar eth cargue d'adjunta siguec directora der airau de drets sociaus dera institucion.

Ei doctora cum laude en Sciéncies dera Educacion e licenciada en Filosofia pera Universitat Ramon Llull (URL), e a un mastèr en Ciutadania e Drets Umans pera Universitat de Barcelona (UB).

Era sua tèsi doctorau La justícia restaurativa: una transformació ètica de la justícia penal tradicional recebec eth prèmi ADR Justícia 2022 qu’autrege eth Departament de Justícia per miei deth Centre de Mediacion de Catalonha.

En encastre academic siguec professora associada en Departament d’Umanitats de La Salle-URL (2014-2022) e professora deth Mastèr en Modèls e Estrategies d’Accion Sociau e Educativa ena Infància e era Adolescéncia (MEIA) ena Facultat d'Educacion Sociau e Trabalh Sociau Pere Tarrés. Tanben siguec investigadora collaboradora deth Grop de Recèrca Innovacion e Analisi Sociau (GIAS) dera madeisha facultat (2015-2022), a on a trabalhat principaument sus ahèrs restacadi damb drets umans, justícia restaurativa, sistèma penau, educacion e etica.

Siguec cap de projèctes dera Catèdra de Justícia Sociau e Restaurativa Pere Tarrés (2016-2022) e, anterioraments, auie estat coordinadora d’activitats en Grop sus Justícia Restaurativa dera Facultat de Dret d’ESADE, URL (2014-2016).

Tanben siguec formadora deth Departament d’Educacion entà equipes directius e docents sus practiques restauratives e enfocament restauratiu globau en educacion primària e segondària (2020-2022); a eth certificat d'aptitud pedagogica pera UB (2003), e siguec professora d’educacion segondària e bachillerat enes matèries de lengua catalana, istòria e filosofia, principaument (2008-2013).

Eth cors 2007/2008 se li concedic era bèca Leonardo da Vinci e hec ua estada en Berlin, a on podec trabalhar ahèrs restacadi damb era filosofia politica, eth neoconservadorisme american e era sua recepcion deth platonisme.

Siguec membre fondadora dera associacion Informa’t Bcn! – Movement entara informacion ciutadana (2011-2014), associacion dedicada ar analisi de problematiques sociaus a trauès dera organizacion de conferéncies e era publicacion d’articles.

Donades de contacte

Telefon: 935 538 458 
Corrèu electronic: infancia@sindic.cat  

Nomentament coma adjunta entara defensa des drets des infants e des adolescents