The english version of this page is not available, you are viewing the catalan version
News
L’Estructura de Drets Humans de Catalunya presenta el projecte del Pla de drets i inicia el procés de debat i consulta
El projecte del Pla respon a les recomanacions emeses per les Nacions Unides per donar compliment als tractats en matèria de drets humans
En un acte a l’Espai de les Drassanes de Barcelona s’ha iniciat el procés de debat del Pla de drets humans de Catalunya
“En Drets Humans, tu hi tens la paraula” és l’eix central de la campanya, que preveu l’organització d’àgores de dret per tot Catalunya
L’Estructura de Drets Humans de Catalunya (EDHC) ha presentat aquest dilluns, 21 de gener de 2019, un pioner pla de drets humans per a Catalunya integrat per 27 drets i articulat a partir de cinc grans principis democràtics: igualtat, pluralitat, participació, paritat i garantia. La proposta s’ha fet tenint en compte la singularitat nacional catalana i la seva estructura social, d’acord amb les recomanacions emeses per les Nacions Unides per donar compliment als tractats en matèria de drets humans.
En un acte obert al públic a l’Espai de les Drassanes de Barcelona, s’ha volgut celebrar l’inici de la proposta participativa que es llença des de l’Estructura a tota la societat. L’objectiu és que la societat civil col·labori en l’elaboració del Pla perquè el resultat final doni una millor resposta a les necessitats de la població.
Dirigit per Joan Miquel Artigues, l’acte ha tingut un format creatiu i pedagògic. S’ha presentat un vídeo, amb les intervencions del músic Jordi Savall, de l’entrenador de futbol Pep Guardiola i de les actrius Emma Vilarasau i Ariadna Gil, per convocar i encoratjar les persones i les entitats a participar en la construcció del Pla. També han participat en la celebració, amb actuacions en directe, el grup Solistes del Veus - Cor Infantil Amics de la Unió, dirigits per Josep Vila Jover, i el grup Orpheus XXI, un projecte intercultural d’acció pedagògica, educativa, lúdica i creativa a favor dels joves refugiats i immigrants, sota la direcció artística del músic Jordi Savall.
Presentat per Ramon Pellicer i Sílvia Bel, l’acte ha fet un recorregut pels drets recollits en el Pla, que han estat exposats per breus intervencions dels responsables de redactar-los, en alguns casos, o per persones rellevants en el seu àmbit, com ara Arcadi Oliveres, David Fernàndez, Laia Serra, Joan Vintró, Enric Canet, Xavier Orno, Ana Bernal-Triviño, Carme Trilla, Marina Garcés o Marc Antoni Broggi.
Els màxims responsables de l’Estructura, el síndic, Rafael Ribó, i el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, han fet una convocatòria a la participació, que es concretarà en les àgores (#ÀgoraDeDrets) que s’organitzaran en els propers mesos per tot Catalunya. També han incidit que es pot participar per mitjà de les xarxes socials i del web.
El Pla de drets humans de Catalunya, impulsat per l’EDHC arran de l’encàrrec del Govern de la Generalitat, consta d’un consell assessor format per vint persones i entitats referents en l’àmbit dels drets humans. La proposta consisteix en una compilació de 27 drets, de forma interseccional, organitzada en cinc blocs, en els quals adquireixen un pes especial els drets socials, vertebrats a partir de diverses mirades al voltant dels principis de la democràcia. Hi destaquen, per exemple, els drets de l’infant o de les persones amb discapacitats, com a col·lectius vulnerables, i el dret de l'habitatge, sense oblidar els drets a un medi ambient adequat i saludable i a un urbanisme harmoniós.
El procés d'elaboració del Pla ha tingut com a eixos principals la transparència i la participació social. El seu redactat inicial s’ha fet gràcies a les aportacions que han fet diversos experts en cada matèria, i també una primera fase de revisió per part de diverses entitats i personalitats de referència en drets humans i del mateix Consell Assessor de l’Estructura. Un cop culminat aquest procés, s'inicia la fase de debat social, per recollir les inquietuds i prioritats de totes les persones que vulguin fer-hi aportacions i ser escoltades.
El cas català és singular, atès que ha hagut de donar resposta a les peculiaritats de la pròpia identitat nacional de Catalunya i a la conjuntura actual de convulsió política i judicial. En aquest sentit, destaquen els principis democràtics de pluralitat, que inclouen la llibertat d'expressió i d'informació i la defensa del model de convivència lingüística. També és rellevant el concepte de garantia democràtica, que preveu, entre d'altres, el dret a una fiscalitat justa i a l'autogovern i introdueix el dret i deure de respectar els drets humans.
Més informació sobre l’EDHC i el Pla a:
https://www.estructuradh.cat/
