News

La ineficàcia de l’Administració frena el progrés social de Catalunya

La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, acompanyada per l’adjunt general, Jordi Palou-Loverdos, ha lliurat avui al president del Parlament, Josep Rull, l'Informe anual de la institució corresponent a l'any 2024.

Aquest informe conclou que l’Administració catalana ha de millorar en eficàcia. La ineficàcia genera desconfiança en les institucions, té un impacte en la qualitat de vida de les persones, amenaça la sostenibilitat de l’estat del benestar, suposa un fre a l’ascensor social i és un obstacle per al desenvolupament econòmic. Per millorar en eficàcia, és imprescindible redimensionar els serveis per adaptar-los a la Catalunya dels vuit milions d’habitants, tal com es reclamava en l’Informe anual de 2023, però també cal simplificar els tràmits administratius i el temps de reacció i de resposta davant les demandes dels ciutadans.

En paraules de la síndica, “una Administració eficaç és aquella que és capaç d’exercir les seves funcions respectant els drets de les persones i la normativa aplicable, però que també resol els problemes dels ciutadans, a qui serveix amb qualitat, diligència, professionalitat i a un cost raonable. Cal que l’Administració sigui més eficaç, empàtica i amable; que se centri en les persones i no en els tràmits”. En aquest sentit, l’informe anual d’enguany concreta algunes manifestacions d’aquesta ineficàcia que és urgent revertir.

En primer lloc, estem davant d’una Administració lenta, que triga massa a donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Les llistes d’espera per accedir a alguns serveis i prestacions s’han incrementat durant el 2024. Per exemple, en salut, a octubre de 2024, hi ha un 9 % més de pacients en llista d’espera per a intervencions quirúrgiques, i un 18 % més per accedir a proves diagnòstiques o a consultes externes. Pel que fa a les residències per a gent gran i per a persones amb discapacitat, les llistes d’espera per accedir-hi també han augmentat (un 7 % i un 6,4 %, respectivament): per accedir a les residències de la gent gran cal esperar 1,2 anys i als serveis residencials per a persones amb discapacitat, sis anys. En habitatge, el temps mitjà d’adjudicació d’un habitatge social és de gairebé un any i mig. I en ajudes per a la dependència, malgrat haver millorat, el temps d’espera és encara de nou mesos. Finalment, la dilació judicial, explicada per la saturació del servei, també té clares afectacions sobre les persones i el seu dret a la tutela judicial efectiva, i provoca victimització secundària.

En segon lloc, la síndica denuncia que l’Administració actual és complicada i excessivament burocràtica. Els tràmits burocràtics que s’exigeixen per aconseguir un servei estan pensats per tenir el màxim control i inhibir l’incompliment. Tanmateix, això de vegades implica que els ciutadans hagin de lliurar la mateixa documentació en diferents administracions perquè la interoperabilitat reconeguda en les normes jurídiques encara no està plenament garantida en la pràctica. A més, els formularis d’ús obligatori per tramitar determinades sol·licituds estan pensats per facilitar la gestió interna dels processos, però poden ser una dificultat per a l’exercici dels drets de les persones.

En el mateix sentit, emprar un llenguatge complex –que no és prou clar o adequat– o no donar prou informació també afecta l’eficàcia d’una política pública. La dificultat per comprendre els tràmits o els documents es tradueix, per exemple, en incompliments tributaris que poden acabar en sancions econòmiques. La implementació de la taxa per a la prestació del servei de gestió de residus ha generat nombroses queixes durant el 2024 en aquest sentit. La institució considera que proporcionar una informació correcta abans d'implantar una mesura pot ajudar que aquesta tingui una millor acollida en la societat i que hi hagi més confiança en l’Administració.

D’altra banda, l’Administració no actua amb la màxima eficàcia quan segmenta la seva intervenció per tractar situacions de vulnerabilitat que sovint són complexes i requereixen ser tractades des de diversos fronts. Des d’aquest punt de vista, resultaria imprescindible integrar la gestió de la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital, i vetllar perquè fossin compatibles amb altres ajuts, com ara els d’habitatge.

En tercer lloc, l’Administració actual és obsoleta i utilitza recursos que sovint no són els més adequats per aconseguir els objectius que persegueix. Un exemple d’això és el sistema de protecció de la infància, que encara presenta una preponderància de la institucionalització dels infants i adolescents. L’acolliment residencial és especialment perjudicial per als infants menors de sis anys. Amb dades de setembre de 2024, però, ha augmentat el nombre d’infants menors de sis anys que estan en acolliment residencial, amb 136 menors de tres anys i 293 menors de sis anys.

El model d’atenció a la gent gran tampoc respon a les necessitats actuals ni a la tendència europea. Mentre que les dades assenyalen que la gent gran prefereix viure a casa o en un habitatge accessible en cas de dependència, aquí s’ha apostat per augmentar les places residencials (2,6 %), quan el que caldria és potenciar una atenció domiciliària integral, i disposar d’una xarxa de serveis de suport i ajuda coordinats i interconnectats.

L’Administració tampoc ha donat una resposta eficaç al problema cronificat de Rodalies, que és el servei de transport públic amb més mala valoració, clarament per darrere d’altres serveis ferroviaris. Les incidències greus patides l’any 2024 –per la infraestructura, els trens o la informació que s’ofereix– han frenat la tendència creixent de passatgers d’anys anteriors, malgrat haver-se mantingut les mesures d’accessibilitat econòmica. Durant el 2024, Rodalies de Catalunya va tenir 127,4 milions de viatgers, xifra molt similar a la de 2023, mentre que altres serveis ferroviaris, com ara FGC o el metro, han experimentat creixements superiors al 5 %.

En quart lloc, la síndica ha parlat d’una Administració que de vegades és absent, en el sentit que, al llarg dels anys no s’ha creat una política pública prou robusta per respondre a les necessitats de les persones, o no s’arriba a totes les persones que ho necessiten. Seria el cas, per exemple, de l’habitatge social: 39.942  habitatges socials i 97.544 persones inscrites al Registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. També de l’RGC o l’ingrés mínim vital: més de la meitat de la població en situació de pobresa material severa no rep cap d’aquests ajuts. En aquest sentit, tampoc hi ha un model d’acollida i inclusió del fet migratori: no es garanteix l’equitat i la cohesió social, i la població d’origen migrant té un accés desigual a les oportunitats de benestar social. I pel que fa a les polítiques per fer front als efectes del canvi climàtic, també destaca una manca de planificació. Un exemple d’això seria que només 206 municipis (39 %) disposen d’un pla d’emergències per inundacions, dels 521 que l’haurien de tenir obligatòriament.

En cinquè i darrer lloc, l’informe posa exemples de casos en què l’Administració no ha fet una bona gestió dels recursos públics. Seria el cas dels problemes derivats de les reclamacions dels ingressos indeguts de l’RGC. I és que més de 2.300 persones van rebre erròniament ingressos i després se’ls va reclamar que els retornessin. Això va suposar un patiment sobrevingut de moltes de persones que veien amenaçada la seva ja precària economia familiar, però també un ús indegut de recursos públics.

Finalment, l’informe també destaca que hi ha un consens global sobre l’infrafinançament que pateix el sistema educatiu, malgrat que s’ha incrementat un 70 % el pressupost executat des de l’any 2014. El finançament és lineal, sense discriminar els sistemes amb elevada complexitat.

Xifres destacades de la institució

Durant el 2024 s'han iniciat 22.825 actuacions, entre queixes, consultes i actuacions d'ofici. El nombre de queixes i actuacions d’ofici ha augmentat i s’ha arribat a 11.214 i 221, respectivament.

Evolució de les queixes, actuacions d’ofici i consultes

Un any més, les polítiques socials –serveis socials, educació i salut– constitueixen el principal àmbit d’intervenció del Síndic de Greuges: representen el 43 % del volum total de queixes i actuacions d’ofici iniciades. Aquesta xifra assenyala la dificultat que tenen les administracions públiques per donar resposta de manera adequada a les necessitats socials de la població. Tanmateix, es consolida un increment de les queixes relatives a polítiques territorials (del 15 % al 18 %), especialment a conseqüència de les incidències en els transports públics.

Queixes i les actuacions d’ofici iniciades per àrees

En serveis socials, destaquen les queixes rebudes per la demora en la tramitació de l’RGC o per la devolució dels ingressos indeguts, seguides per la demora en el reconeixement i la revisió de grau de discapacitat (15 %) i pels serveis residencials i centres d’atenció diürna per a gent gran (8 %). En educació, els principals motius de queixa estan relacionats amb l’admissió, la programació d’oferta i la segregació escolar (21,6 %); l’educació inclusiva (15,3 %), i la tramitació d’ajuts, accés i preinscripció en educació universitària (10,3 %). I en salut, destaquen les queixes per les llistes d’espera, que provoquen un 20 % més de queixes i actuacions d’ofici.

El segon àmbit amb més intervencions ha estat el d’Administració pública i tributs, com en els darrers anys. Les xifres s’expliquen per una queixa col·lectiva per la revocació de llicència de l’Ajuntament de Barcelona a diversos clubs socials de cànnabis i per una queixa col·lectiva relacionada amb la taxa per a la prestació del servei de gestió de residus.

El tercer àmbit d’intervenció ha estat el de les polítiques territorials, sobretot per les deficiències del servei de rodalies i regionals a Catalunya, un tema que afecta greument la mobilitat de la ciutadania i que posa de manifest les mancances de transport públic.

Quant al tancament, les xifres indiquen que s’ha detectat irregularitat en el 45,3 % de les actuacions en què s’ha treballat, la qual cosa suposa un increment del 10 % respecte de l’any anterior. La institució ha incrementat el seu nivell d’exigència per aconseguir que els ciutadans, com a mínim, obtinguin una resposta de l’Administració.

Pel que fa a l’acceptació de les recomanacions que s’han fet quan s’han detectat irregularitats, s’han acceptat totalment o parcialment el 96 % de les recomanacions (71,3 % plenament i 24,7 % parcialment). Això indica que s’han reduït les no acceptades respecte a l’any anterior.

D’altra banda, un dels objectius de la síndica és apropar la institució a les persones i fer-la més accessible, amable i eficaç. En aquest sentit, s’ha incrementat el nombre de desplaçaments al territori, de manera que s’han visitat 95 municipis catalans, on s’han recollit 963 queixes i s’han atès 2.025 consultes, les quals representen un 23 % d’increment respecte del 2023.

Per millorar en agilitat, a més, s’han modificat els procediments interns, especialment pel que fa a la tramitació de queixes, la qual cosa ha permès reduir-ne els terminis de resolució. En aquest punt també destaca que el 78 % de les persones ateses diuen que l’atenció rebuda pel personal de la institució ha estat bona o molt bona.

Per acabar, és important destacar que, durant el 2024, s’ha posat en marxa un nou sistema per aplicar la justícia restaurativa en la institució. S’ha creat un protocol intern i un circuit per explorar de manera individualitzada la viabilitat d’aplicar vies de justícia restaurativa i reparació del dany per resoldre els conflictes entre la ciutadania i l’Administració pública.

Com a novetat, també s’ha posat en marxa un web explicatiu de l’informe, amb accés a les dades obertes de la institució.

Back