Eth contengut d'aguesta pagina ei en catalan pr'amor qu'era version en aranés non ei diponibla
Notícies
''La segregació escolar és una vulneració del dret a l’educació i és imprescindible destinar-hi recursos per revertir-ho''
La síndica ha comparegut al Parlament basc per explicar el model de lluita contra la segregació escolar de Catalunya
El Parlament basc treballa en una nova llei d’educació i un dels seus objectius és lluitar contra aquest fenomen
Avui la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha comparegut davant la Comissió d’Educació del Parlament Basc per explicar el Pacte contra la segregació escolar impulsat per la institució del Síndic i vigent a Catalunya des del març de 2019.
Aquesta compareixença es produeix en el marc de l’elaboració d’una nova llei d’educació basca que recull 43 mesures: tretze estan pensades per lluitar contra la segregació escolar i una de les mesures recull la voluntat de signar un pacte contra la segregació escolar, seguint el model de Catalunya.
El Pacte contra la segregació escolar va ser impulsat durant el mandat de l’anterior síndic de greuges, Rafael Ribó, que també ha comparegut a la Comissió per explicar el procés que va donar lloc a l’acord i els principals compromisos adquirits.
Giménez-Salinas ha començat fent una radiografia del sistema educatiu a Catalunya, comparant-lo amb el basc, i ha explicat les causes de la segregació escolar. Catalunya té 1,4 milions d’alumnes matriculats entre infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional, i aquesta xifra s’ha incrementat de manera considerable des de l’any 2000 (més de 400.000 alumnes). Aquest increment fonamentalment s’explica pel factor migratori: durant el període 2000-2010 el percentatge d’alumnat estranger va passar del 2,5% al 15%.
L’escolarització d’aquest alumnat es feia als centres amb més places vacants, que eren aquells menys sol·licitats per les famílies autòctones, amb una total inacció de les administracions en la gestió del procés d’admissió d’alumnat i sense aprofitar cap dels instruments disponibles per combatre aquestes pràctiques.
Un altre element causant de la segregació escolar que ha volgut destacar la síndica ha estat el racisme estructural que impera en la nostra societat per diverses causes (històriques, demogràfiques, religioses, socioeconòmiques, culturals, entre d'altres). En aquest sentit, Giménez-Salinas ha manifestat que encara no existeix un bon model d’acollida per a la població immigrant i que el País Basc té una excel·lent oportunitat per crear un model d’integració que aconsegueixi garantir l’equitat i la cohesió social per tal d'enfortir l’ascensor social.
La síndica ha manifestat que la segregació escolar és una vulneració del dret a l’educació i que limita les oportunitats de l’alumnat per aconseguir el seu màxim desenvolupament. També té importants efectes negatius sobre la cohesió social.
Ha explicat, a més, per què és important tenir un instrument com el Pacte i ha volgut parlar de les dificultats superades fins que es va aconseguir. Així, entre el 2008 i el 2016 els informes del Síndic evidenciaven que no s'havia produït cap millora significativa en els nivells de segregació escolar. També s'hi constatava que l’Administració, durant molt de temps, no hi va intervenir, perquè la lluita contra la segregació escolar a curt termini implicava prendre decisions que trencaven les dinàmiques d’actuació dels principals agents educatius. De fet, la síndica ha destacat que van caldre més de dos anys per consensuar una visió compartida entre tots els actors. Avui és evident, però, que l’esforç ha valgut molt la pena.
En aquest sentit, un dels principals èxits ha estat l’aprovació del Decret 11/2021, que posa les polítiques de gestió del procés d’admissió al servei de la lluita contra la segregació i incorpora nous instruments per fer-la efectiva.
El Decret ha permès millorar la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques, reduir més d’una quarta part dels desequilibris locals existents en l’escolarització de l’alumnat, o crear una subvenció per als centres públics i concertats per als alumnes amb necessitats educatives específiques de l'etapa d'educació infantil I3 i primer d’ESO.
Per acabar, la síndica ha manifestat davant la Comissió d’Educació del Parlament Basc la necessitat d’implicar el màxim nombre d’administracions i entitats en l’elaboració del pacte, i ha destacat la importància de fer-ne un seguiment per constatar en quins objectius s’avança i en quins no.
