Eth Sindic de Grèuges de Catalonha ei ua institucion recenta, mès a uns antecedents clars ena Catalonha medievau, com son es Assemblades de Pau e Treva o es provisors de grèuges. Era isntitucion modèrna tròbe es sues arraïtzes ena institucion suèca er ombudsman, creada en 1809 com un comissionat parlamentari que s'encuede de recéber es queishes des ciutadans sus era actuacion incorrècta dera Administracion, tà tractar de rectificar aguesta actuacion e informar ath parlament.

Ena dusau meitat deth sègle XIX era institucion s'a estienut ara màger part des païsi democratics. Er Estatut d'Autonomia de Catalonha de 1979 preveiguec era creacion d'un ombudsman catalan damb eth nòm de Sindic de Grèuges. Er an 1984, eth Parlament de Catalonha aprovèc finaument era Lei reguladora dera institucion deth Sindic de Grèuges damb era mission de deféner es drets fondamentaus e es libertats publiques des ciutadans, e damb aguesta finalitat se li autregèren facultats de supervision sus era Administracion publica dera Generalitat e sus es ens locaus de Catalonha.

Assemblades de Pau e Treva

Pendent era ondada de lutes e enfrontaments sociaus que patic Euròpa Occidentau pòc abans der an 1000, se creèc en França era institucion dera Patz de Diu que pretenie aufrir alòtge as persones indefenses. Lèu, aguesta institucion s'estienec de capa th sud, cap a Catalonha. Parallèlament, s'estienec tanben era trèva de Diu qu'establie era proibicion de lutar es dies hestèrs e en determinadi periòdes der an liturgic.

Er an 1027, jos er impuls der abat Oliba deth Monastèri de Ripoll, se consolidèren aguestes mesures protectores mejançant era promolgucion d'ua Cosntitucion de Pau e Treva, era prumèra des que s'aprovèren en Catalonha enes decades següentes. Es assemblades qu'aprovauen aguestes constitucions - es Assemblades de Pau e treva- s'atribuïren- damb eth supòrt dera autoritat deth comte- eth dret d'impausar penes materiaus a qui non respectèsse es Constitucions. Atau se limitaue eth poder des senhors e se castigaue as culpables d'accions contra es persones. Constituïen, donques, un sistèma de contròtle des excèssi des autoritats, rason pera quau s'acostume a considerar es Assemblades de Pau e Treva com un prumèr antecedent dera actuau institucion deth Sindic de Grèuges.

Es grèuges

Mès tard, quan apareisheren es Corts catalanes, era satisfaccion des reclamacions o queishes des abitants deth país -es grèuges- se convertic progressivament en un punt capdau des reünions de Corts. I auie un grèuge de Cort quan bèth poblant de Catalonha auie estat lesionat o damatjat peth rei o pes sòns oficiaus, inclús tanben quan aguesti auien actuat en exercici dera foncion judiciau. Eth concèpte s'anèc ampliant de manèra que, damb eth temps, lèu lèu tota lesion se podie considerar grèuge, tostemp que podessse trobar basa en bèra transgression d'un dret o d'un compromís aquerit peth monarca.

Es grèuges generaus- es qu'afectauen ath ben comun de tot eth Principat- auien d'èster atengudi peth conjunt dera Cort en tot hèr modificacions legislatives cossent damb eth rei. Per un aute costat, se considerauen grèuges particulars es que non afectauen ar interès generau e que podien èster presentats per persones particulares o pes corporacions municipaus o d'autes. Eth rei resolvie aguesti grèuges particulars pendent era reunion de Cort, ben dirèctament ben encomanant a un jutge que proposèsse ua solucion ath Conselh Reiau. 

Es provisors de grèuges

Ena Cort Generau de Perpinhan -er an 1350, pendent el regnat de Père eth Cerimoniós- se presente per prumèr viatge ath rei un memoriau de grèuges de forma unitària e articulada. Mès siguec eth rei Martin er Uman qui, er an 1409, institucionalizèc un procediment de satisfaccion de grèuges, damb era creacion d'ua comission paritària formada per nau delegats  deth rei e  nau des estaments o braci de Cort. Aguesti delegats se nomentauen jutges de grèuges o provisors de grèuges. Jutjauen cada cas collegiadament e era sua senténcia s'incorporaue com un acte o Juí de Cort, a despiech de que tot soent s'emetie molti mesi despús.

A compdar der an 1419 era comission siguec formada sonque per nau provisors, tres nomenats peth rei e dus mès per cada un des tres estaments: eclesiastic, nobiliari e ciutadan. En aquera epòca es representants der estament ciutadan recebien soent eth nòm de sindics. Per tant, dus des sindics èren escuelhuts pes sòns companhs coma provisors de grèuges tà formar part dera comission. En aguest sentit se pòt díder qu'ena edat mieja ja i aueren  uns "sindics de grèuges". Era sua mission non ère identica ara der actuau Sindic de Grèuges, ja qu'actuauen de manèra collegiada e dictauen senténcies. Tanben, i a similituds importantes que  fonamentèren era recuperacion d'aguest nòm entara institucion modèrna: Es ciutadans presentauen es sues queishes ath conjunt der estament ciutadan, que n'incorporaue moltes en "memoriau de grèuges" que se presentaue ath rei e qu'auie de resòlver era comission. En aguesta, es dus sindics provisors de grèuges defensauen abituaument es interèssi des ciutadans qu'auien presentat era sua queisha e en aguest sentit se pòden considerar un antecedent der actuau institucion deth Sindic de Grèuges. Com assenhale eth professor Font Rius, totes dues institucions compartissen eth principi comun dera autoresponsabilizacion deth poder public e era Administracion pes infraccions cometudes en damatge des particulars.

Era institucion deth provisor de grèuges, fondada peth rei Martin er Uman er an 1409, desapareishec er an 1716 damb eth Decret de Naua Planta, com era rèsta des institucions publiques catalanes. Tà simbolizar era sua recuperacion, er an 1984 eth Sindic de Grèuges cuelhec coma emblèma dera naua Institucion er escut deth rei Martin er Uman.

Er ombudsman

Er an 1809 s'aprovèc ua Constitucion liberau en Suècia. En era se creèc un comissionat parlamentari tà recéber es queishes des ciutadans sus era actuacion incorrècta dera Administracion. Aguest comissionat recebie eth nòm d'ombudsman, que literaument vò díder "er òme que hè es tramits". Era sua encomana ère assegurar era observança des leis e hèr a complir as foncionaris deth rei es sues obligacions, en benefici des ciutadans. Iniciaument acusaue es foncionaris infractors dauant es tribunaus, mès damb eth temps se limitèc a amonestar as infractors e a informar anuaument ath Parlament, informe que lèu artenhec ua grana difusion e un gran impacte sus era opinion publica.

Pendent mès d'un sègle siguec ua institucion especifica de Suècia. Er an 1919 s'implantèc en Finlàndia e enquiar an 1953 non s'implantèc en un tresau país, Dinamarca. A compdar d'aquelh moment s'implantèc progressivament en nombrosi païsi e encara aué continue era sua difusion. En cada país se lo nomente d'ua manèra diferenta, com ara Parliamentary Commissioner for the Administration en Gran Bretanha (1967) o Médiateur de la République en França (1973).

Er an 1978 era Constitucion Espanhòla tanben recuelhec era figura der ombudsman, damb eth nòm de Defensor del Pueblo e ua innovacion importanta: per prumèr viatge recebec era encomana de deféner es drets fondamentaus des ciutadans. D'aciu enlà, lèu lèu totes es institucions d'ombudsman que s'an creat en mon an recebut tanben era encomana de defensar es drets umans. D'aguesta manèra, era figura der ombudsman s'a vinculat ath moviment internacionau en defensa des drets umans, que  comencèc damb era Declaracion Universau des Drets Umans aprovada pes Nacions Unides er an 1948 e que se reforcèc especiaument a compdar der an 1966, damb era signatura des Pactes Internacionaus sus Drets Civius e Politics e sus Drets Economics, Sociaus e Culturaus.

Quauqui Estatuts d'Autonomia recuelheren tanben era figura der ombudsman, damb era encomana de deféner es drets fondamentaus e damb nòms especifics, quauqui d'eri, com ara eth Justícia d'Aragon, damb ua grana tradicion istorica.

Eth Sindic de Grèuges

En arribar era democràcia, en Congrès de Cultura Catalana qu'aguec lòc er an 1977 se proposèc eth nòm de Sindic de Grèuges entà un comissionat parlamentari encomanat de "era defensa des drets des ciutadans e de fiscalizar era Administracion".  Er Estatut d'Autonomia de Catalonha que s'aprovèc er an 1979 preveiguec eth nomentament d'un "Sindic de Grèuges entara defensa des drets fondamentaus e libertats publiques des ciutadans". Finaument, eth 20 de març de 1984 eth Parlament de Catalonha aprovèc  era Lei reguladora dera naua Institucion ara quau s'encomanaue era defensa des drets fondamentaus e es libertats publiques des ciutadans, e damb aguesta finalitat li autrejaue facultats de supervision sus era Administracion publica dera Generalitat e sus es ens locaus de Catalonha. Er an 1989 modifiquèc era Lei tà abilitar eth Sindic de Grèuges tà designar un dusau adjunt damb era encomana de deféner es drets des infants.