La version française de cette page n'étant pas disponible, vous avez été renvoyé à la version catalane
L’Estatut d'autonomia de Catalunya determina que els poders públics de Catalunya han de promoure el desenvolupament sostenible i també estableix que les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d'acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. D'acord amb això, el Parlament de Catalunya ha definit el desenvolupament urbanístic sostenible com “la utilització racional del territori i el medi ambient, que comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures".
El medi ambient i el dret a la seva conservació i protecció constitueixen un bé jurídic que parteix de l’interès públic en la consecució d’objectius com ara el control ambiental de la contaminació, el desenvolupament sostenible, la protecció de la biodiversitat i la salut pública.
A parer del Síndic, la majoria de conflictes territorials i ambientals que hi ha actualment es resoldrien si s'afrontessin des del concepte d'equitat, en un sentit ampli. Per una banda, amb l'equitat procedimental, és a dir, amb una millora de la transparència, l'accés a la informació, la intervenció en la presa de decisions i el consens territorial molts dels focus de conflictivitat es resoldrien. I, per l'altra, incorporant el concepte equitat geogràfica, que permetria resoldre els desequilibris territorials existents avui dia a Catalunya.
Les energies renovables
Darrerament, el Síndic ha tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació del rebuig generat per diversos projectes d'infraestructures d'energies renovables (especialment eòlica i fotovoltaica) entre una bona part de les persones que viuen als territoris on es volen implantar. En concret, aquestes persones i entitats remarquen que són projectes impulsats per grans grups inversors multinacionals en lloc d'inversors locals, que no responen a una coherència en la planificació des del Govern de la Generalitat, que no s'ha avaluat suficientment el seu impacte negatiu sobre el medi i el paisatge o que no han estat prèviament consultats i debatuts amb els actors de l’entorn on es vol que se situïn.
El Síndic proposa que el Parlament de Catalunya dugui a terme un debat monogràfic, o impulsi la constitució d'una comissió d'estudi i seguiment, sobre el model d'implantació de les infraestructures d'energies renovables al territori, per fixar les bases del seu desplegament per mitjà de la planificació territorial i sectorial adequada, i determinar els límits i les condicions a què s'han de sotmetre els projectes de manera que s'afavoreixin ubicacions per implantar-los de manera preferent al sòl no urbanitzable. Paral·lelament, el Síndic també és partidari de suspendre la tramitació i l'autorització de nous projectes mentre no s'aprovi aquesta planificació, i també d'establir possibles excepcions per a instal·lacions destinades a l'autoconsum o que s'ubiquin en cobertes d’edificacions existents i futures o en espais degradats per activitats o afectats per infraestructures existents.
Conflictes generats per instruments de planificació urbanística i territorial
La legislació sobre planificació territorial i urbanística de Catalunya estableix que ha de respectar principis com ara el de la sostenibilitat, la racionalitat, l'encaix d'usos en el territori i la participació en totes les etapes. Davant la manca de resolució del model territorial i urbanístic, han sorgit plataformes ciutadanes vinculades a moviments veïnals, ecologistes o polítics, que han posat sobre la taula la necessitat que l'ordenació supramunicipal es faci d'acord amb les demandes ciutadanes, alhora que s'exigeix participació real i eficaç en els processos de debat sobre l'ordenació territorial, com ha succeït amb els plans directors urbanístics (PDU), com els de l'aeròdrom del Bages o la Cerdanya, el del Bcn World, el de Gran Via de l'Hospitalet de Llobregat. Alguns dels temes més destacats que ha treballat el Síndic en aquest àmbit han estat la pavimentació d'una carretera al Parc Natural del Montseny, el POUM de Pals, la Cala del Palafrugell, el port de Tossa de Mar i el litoral gironí, davant projectes urbanístics que l’amenacen.
Conflictes generats pels dèficits en la planificació i la gestió de l'entorn natural
Catalunya disposa d'un territori amb una varietat d'ecosistemes molt rics. Tanmateix, la planificació i la gestió de l'entorn natural no han estat a l'alçada dels valors ambientals que s'havien de protegir, sovint per la manca de recursos pressupostaris.
Aquesta circumstància ha comportat la proliferació de conflictes ambientals que tenen l’origen en dèficits administratius en la planificació i la gestió de l'entorn natural.
La contaminació de l’aire
La contaminació de l'aire genera una gran preocupació a tota la societat per les conseqüències greus que suposa per a la salut i el medi ambient. Una de les mesures adoptades per l'Administració per mitigar i reduir la contaminació és la zona de baixes emissions (ZBE), regulada per l'Ordenança relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la ciutat de Barcelona amb l'objectiu de preservar i millorar la qualitat de l'aire.
La ZBE Rondes de Barcelona és l’àrea on es restringeix l’accés als vehicles més contaminants amb l'objectiu de protegir l'atmosfera, la salut de les persones i el medi ambient.
La tipologia de queixes que s'han rebut i encara es reben és diversa. D’una banda, hi ha les que manifesten la necessitat d'utilitzar el vehicle per acudir a visites mèdiques, per a la mobilitat de persones amb discapacitat, per a usos professionals, perquè no hi ha alternatives de transport públic per accedir al lloc de feina (sobretot en polígons industrials); de l’altra, les que al·leguen motius de caràcter econòmic, com ara les persones amb economia precària que no poden adquirir un nou vehicle. En aquest cas, destaquen les queixes de persones jubilades que manifesten que no estan en situació de poder canviar de vehicle.
En aquest context, el Síndic veu necessari millorar la connexió en la xarxa de transport públic a l’àrea metropolitana, impulsar l’ús del vehicle elèctric, crear un peatge de congestió, potenciar els Park & Ride propers a les estacions de tren o, en funció dels índexs de contaminació més alts, valorar de tancar l’accés a aquestes zones més contaminades, i també la possibilitat de tancar el centre de la ciutat en dies alterns o amb caràcter permanent durant els dies laborables.
La contaminació acústica
Si bé en l’actualitat aquest és un tema que ha quedat molt mitigat amb motiu de la pandèmia de la COVID-19 i la reducció de la vida social, el Síndic vol destacar-lo, ja que es van aixecant les restriccions i tot va tornant a la normalitat. Abans de la COVID, el soroll com a conseqüència de l'oci nocturn era una queixa recurrent que, any rere any, es plantejava al Síndic. Les queixes assenyalen com a principals fonts del soroll les activitats industrials i recreatives, les terrasses de tot tipus de locals, els actes públics a l'aire lliure amb motiu de festes majors, concerts o altres activitats extraordinàries que se celebren en emplaçaments, horaris i durada poc adequats, les relacions de veïnatge i l'acumulació de persones al carrer fins a altes hores de la matinada.
Tal com es va avançar en l'informe monogràfic Oci nocturn i convivència ciutadana, la regulació actual dels horaris de tancament de les activitats de restauració i oci no afavoreix l'equilibri entre oci nocturn i el descans de les persones. Les administracions públiques han de prendre accions decidides per fer prevaler el dret de les persones al descans, i amb aquest objectiu s'haurien de revisar a la baixa els horaris de tancament de les activitats de restauració i d'oci. Tot i així, les restriccions amb motiu de la pandèmia han afectat de forma clara els locals pel que fa als seus horaris de tancament, per la qual cosa caldrà esperar a veure com es restableix la situació.
Els purins
La contaminació de les aigües per un excés de nitrats provinents dels purins és certament una problemàtica complexa. Tot i els esforços de l'Administració i del sector ramader, no s'ha avançat significativament en aquesta qüestió. Prova d'això és que, malgrat la regulació existent i la declaració de determinades zones com a vulnerables per la contaminació de nitrats, una part del territori català continua contaminada per nitrats, amb les conseqüències que comporta aquest fet per al medi ambient i la salut de les persones.
A final de 2016, el Síndic va presentar un informe sobre aquest tema que concloïa que l’excés de purins ha comportat una degradació del medi ambient pel que fa als aqüífers i les fonts, que estan contaminats per nitrats, i també de les xarxes d’abastament d’aigua potable, la qual cosa obliga a la clausura de pous, al tractament de les aigües contaminades, etc.
Per l’anterior, el Síndic demanava l’aplicació d’una moratòria en l'atorgament d'autoritzacions per a la instal·lació de noves granges del sector porcí a les comarques saturades per nitrats, la redacció d'un programa d'actuació en el qual participin el sector i les administracions afectades, amb l'objectiu de recuperar els aqüífers contaminats. L’impuls de la redacció del pla director urbanístic d'ordenació de les explotacions ramaderes i la intensificació dels controls per part de l’Administració.
En el seguiment efectuat amb relació al grau de compliment de les recomanacions de l'informe, s'ha pogut comprovar que de les recomanacions formulades se n’ha complert de forma expressa o implícita una part, d'altres no s'han estimat oportunes, i només queda pendent l'estudi sobre la despesa que comporta la depuració dels residus, amb relació al qual el Síndic ha suggerit al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació que es coordini amb l'Agència de Residus de Catalunya per elaborar en aquest estudi.
El Castor
És un bon exemple d'actuació injustificada, mal planificada i poc analitzada. Un projecte de risc en què haurien d'haver prevalgut els criteris d'anàlisi tècnica i en què, per contra, van prevaler els interessos polítics. Malgrat l'existència de diversos informes que advertien del risc sísmic (Observatori de l'Ebre, Plataforma Ciutadana de les Terres del Sénia i la Generalitat de Catalunya), la Secretaria d'Estat per al Canvi Climàtic del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí no va incorporar en la declaració d'impacte ambiental un informe de l'Institut Geològic Nacional o de l'Institut Geològic Miner, que sí es va demanar un cop van tenir lloc els terratrèmols.
Finalment, l'informe emès més tard pel Massachusetts Institut of Technology amb relació a la plataforma de gas Castor confirma les sospites, i és que els terratrèmols van ser originats per la injecció de gas al magatzem subterrani, que van causar sismicitat en el sistema de la falla Amposta.
Les molèsties produïdes per la recollida de residus urbans
Els sorolls causats pel buidatge dels contenidors de recollida de residus, el desacord amb l'emplaçament escollit per ubicar-los, la brutícia que s'acumula al lloc en què s'ubiquen i també la pudor que originen (especialment a l'estiu) són qüestions habituals que any rere any es plantegen a la institució.
En aquesta matèria, és difícil trobar un equilibri que permeti satisfer els requeriments de tota la ciutadania i fer compatibles tots els interessos que hi conflueixen (trànsit, horaris comercials, horaris escolars, etc.), especialment en grans ciutats o municipis amb gran densitat de població i importants limitacions urbanístiques que impedeixen cercar alternatives viables per organitzar el servei de la manera que resulti menys invasiva per a les persones.
Tanmateix, el Síndic assenyala que per a una bona gestió és imprescindible determinar amb caràcter previ els criteris per a la ubicació dels contenidors, ja que s’evita l'adopció de decisions arbitràries. També va recomanar que la recollida de residus es fes en horari diürn, la qual cosa permet fer més compatible la prestació del servei amb el dret al descans de les persones.
L'espoli de les oliveres del Montsià
El Síndic va obrir una actuació d'ofici arran de la denúncia presentada per diversos grups ecologistes davant la intensificació de l'espoli d'oliveres a la comarca del Montsià.
L'arrencada d'oliveres mil·lenàries provoca en el territori un dany irreparable, de difícil restitució, si es té en consideració la naturalesa de les finques de les terres del Montsià. El Síndic va concloure que era necessari que s'aprovés una normativa que regulés la protecció de les oliveres monumentals per evitar la pèrdua de patrimoni cultural, històric i agrícola.
Finalment, es va aprovar la Llei 6/2020, del 18 de juny, de protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els oliverars monumentals. Així, a partir d’ara es prohibeixen l’extracció, el trasplantament i la tinença d’exemplars arrencats d’oliveres monumentals, i també el comerç i les transaccions amb aquests arbres. Se n’exclou la venda o transacció lligada a la transferència de la propietat del terreny, sempre que exemplars romanguin al mateix lloc.
Informes
Informes extraordinaris
Notes de premsa
El Síndic proposa un debat monogràfic al Parlament sobre el model d’implantació de les infraestructures d’energies renovables
El Síndic i col·legis professionals reclamen el retorn de la indemnització i una auditoria tècnica del Castor
En compliment de les recomanacions del Síndic, la Generalitat suspèn la tramitació de llicències urbanístiques al litoral gironí
El Síndic recomana que s'apliqui una bateria de mesures per reduir la contaminació a Barcelona
El Síndic subratlla que la degradació del territori perjudica tota la ciutadania
El Síndic demana informació sobre la possible explotació d'un metall estratègic al Parc Natural de l'Alt Pirineu
El Síndic investiga la presumpta passivitat de l’Administració en la preservació de la posidònia
El Síndic reclama a les administracions que garanteixin la preservació i la sostenibilitat del territori de forma proactiva
El Síndic reclama una auditoria tècnica sobre el Castor que determini el grau de responsabilitat d’Escal en els sismes de les terres del Sénia
L'Ajuntament d'Arenys de Mar accepta la recomanació del Síndic i retira l'abocador il·legal de pneumàtics
El Síndic insta l’Estat a reclamar a Escal la devolució de la indemnització d’1.350.729 euros a partir de la sentència del TC sobre el Castor
El Síndic investiga la situació d’abastament d’aigua al Priorat i el cabal del riu Siurana
El Síndic actua d'ofici davant el rebuig del Govern estatal a prohibir les prospeccions petrolíferes a la Mediterrània
El Síndic insta que Escal retorni la indemnització del Castor i s'estudiïn els riscos geològics a la zona
El Síndic recorda davant la Comissió del Parlament que el dret de les persones a viure en un entorn saludable ha de vertebrar les polítiques de sostenibilitat del territori
El Síndic analitza com les conclusions del MIT sobre el Castor poden repercutir en el rescabalament dels afectats i els consumidors
El Síndic insta l'Ajuntament d'Arenys de Mar que retiri l'abocador il·legal de pneumàtics i regeneri l'espai degradat
El Síndic recomana que es desestimi el projecte del port de Tossa perquè és contrari a la normativa i al Pla territorial
El Síndic demana rigor a l'Ajuntament de Pals en l'abordatge de les intervencions urbanístiques, d'acord amb criteris demogràfics i mediambientals
El Síndic conclou que cal anteposar la protecció del parc natural del Montseny i evitar la pavimentació del camí que connecta dues carreteres
El Síndic investiga l'actuació de l’Administració per descontaminar el pantà i els terrenys d'Ercros a Flix
El Síndic reclama control i rigor sobre la gestió dels purins i proposa alternatives ecològiques per reduir els nitrats que generen
El Síndic insta l'Ajuntament de Palafrugell que paralitzi les obres del Golfet i doni accés a consultar l'expedient de llicència
L'oci nocturn, les festes majors i els habitatges turístics centren les queixes per sorolls adreçades al Síndic
El Síndic defensa el dret al descans dels veïns de la Part Alta de Tarragona durant les festes majors de la ciutat
El Síndic investiga presumptes irregularitats urbanístiques a Pals
El Síndic recomana a Territori que aturi el Pla urbanístic de l'aeròdrom del Bages fins que no es finalitzi la declaració ambiental estratègica
El Síndic reclama que el dret dels veïns al descans sigui l'eix conductor de les polítiques en l'àmbit de l'oci i turisme
El Síndic proposa que se suspengui el Pla urbanístic de l'aeròdrom de la Cerdanya fins que finalitzi la investigacióEl Síndic ha recomanat a diversos municipis que modulin o suprimeixin el toc nocturn de les campanes
Per qualsevol queixa relacionada amb el medi ambient us podeu adreçar al Síndic de Greuges:
- Correu electrònic: sindic@sindic.cat
- Formulari de queixa: https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90
- Presencialment (es recomana sol·licitar cita prèvia per telèfon): Pg. Lluís Companys, 7 (Barcelona)
- Tel.: gratuït: 900 124 124